Barcelona revoluciona el dret a tanteig i retracte en la compra d’habitatge. Per primer cop, l’Ajuntament podrà cedir aquest dret a cooperatives i entitats (quan no li interessi comprar l’immoble), perquè adquireixin un pis amb preferència sobre qualsevol altre comprador. Tots els pisos que es comprin per aquesta via seran de protecció oficial.
Fins ara, aquest dret només el podia exercir una administració pública o el llogater, quan volia comprar el pis on viu. L’ordenança ha tirat endavant a l’últim plenari de l’any amb els vots del govern municipal, BComú i ERC. En canvi, PP i Vox hi han votat en contra, mentre que Junts s’hi ha abstingut.
Promotors d’habitatge protegit i veïns
Aquesta cessió d’ús podrà beneficiar entitats promotores d’habitatge públiques i privades, així com llogaters. En cas que més d’una entitat estigui interessada a comprar un mateix immoble, el consistori donarà preferència a les promotores públiques i als llogaters.
Perquè l’inquilí pugui fer la compra, caldrà que el 60 % dels veïns de la finca compleixin les condicions d’accés al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit i acreditin solvència econòmica. Una altra novetat és que l’adquisició es podrà fer de forma conjunta amb l’Ajuntament.
Contra l’especulació
El tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha dit que aquesta mesura és “una política necessària” que, a més, serveix per evitar inversions que no tinguin en compte el “valor social de l’habitatge”. En aquest sentit, Lucía Martín (BComú) ha celebrat que servirà per ajudar els blocs “que estiguin en risc de ser comprats per un especulador“. Alhora, però, ha retret el govern que no hagi tirat endavant aquesta mesura abans perquè els comuns l’havien aprovada de manera inicial el 2018, quan governaven.
Eva Baró (ERC) ha demanat al consistori que destini “recursos” a comprar pisos per aquesta via, que és “imprescindible per ampliar el parc d’habitatge assequible i frenar l’expulsió del veïnat”. Damià Calvet (Junts) ha dit que és una eina “útil i necessària”, però que “arriba tard”. Sonia Devesa (PP), en canvi, considera que és “intervencionista” i “sense impacte real”. Liberto Senderos (Vox) ha criticat que reforça un model de ciutat en què “l’Administració decideix i controla”, en detriment de la propietat privada.
