L’Ajuntament de Barcelona preveu ajudes econòmiques perquè els qui viuen al carrer puguin pagar una habitació rellogada. Per això, també acompanyarà aquestes persones en la seva cerca d’habitatge per evitar que caiguin en possibles abusos. Aquesta és una de les mesures que s’inclou en el nou pla d’acció per abordar el sensellarisme a la ciutat fins al 2027 que s’ha presentat aquest dimarts en la comissió de Drets Socials.
En el nou pla d’acció, l’executiu municipal també planteja la reestructuració dels serveis socials mitjançant la creació d’un nou servei, el Servei d’Orientació i Atenció Social al Sensellarisme (SOAS), que neix a partir de la fusió del Servei d’Inserció Social (SIS) i el Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM). El SOAS tindrà una unitat específica per a famílies amb menors a càrrec, en assentaments o altres situacions dins del sensellarisme i disposarà de 61 treballadors (18 més dels que ja hi havia al SIS i SISFAM) i 116 educadors de carrer, amb la tasca de localitzar i fer un primer abordatge als sensellar.
Més equipaments per a dones i famílies amb menors sense llar
El pla d’acció s’ha presentat a la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona del març. Inclou incrementar progressivament els equipaments específics per a dones, formar els cossos policials pel que fa al sensellarisme femení, incrementar les places per a famílies amb menors d’edat, incorporar noves propostes d’atenció a joves, dissenyar un programa destinat a joves migrants, ampliar els recursos residencials socioeducatius per a joves d’entre 18 i 25 anys en situació de carrer, garantir l’acollida a persones amb animals de companyia i promoure iniciatives de prevenció de la institucionalització.
També preveu ampliar l’oferta d’habitatges d’estada indefinida per a persones en situació de sensellarisme de carrer, ampliar la capacitat dels projectes basats en la metodologia housing first, incidir en la facilitació en l’entrada a habitatge social públic de les persones que han passat per programes i serveis de sensellarisme i millorar la coordinació entre els serveis sanitaris i de salut mental i els serveis socials, entre d’altres.
Més dones i més infants dormint al carrer
Segons dades de l’Ajuntament, el maig del 2024 dormien al carrer de la ciutat 1.245 persones i 2.860 estaven allotjades en recursos residencials de la xarxa d’atenció a persones sense llar (XAPSALL). Actualment, hi ha 2.860 places residencials per als sensellar a la ciutat, de les quals el 64 % són públiques o concertades i la resta són de titularitat privada. Pel que fa a les públiques, el 50,5 % són en centres residencials, el 24 % en pisos i el 25,5 % en pensions o habitacions.
El consistori ha constatat un increment en les dones que es troben en situació de sensellarisme, així com d’infants. Mentre que el 2011 el 66 % de les persones ateses eren homes, ara en són el 54 %. La proporció de dones ha crescut del 23 % al 29 % i la d’infants i menors d’edat, del 12 % al 17 %. La sèrie de dades també apunta a un increment de les atencions a joves d’entre 18 i 30 anys atesos pels serveis i a un ràpid increment de la proporció d’estrangers, que han passat de ser la meitat al 68 % en l’actualitat.
Els peròs de l’oposició
A la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament, la comissionada d’Acció Social Sònia Fuertes ha assegurat que el pla posa la mirada en “la prevenció, l’atenció i l’acompanyament” i ha apuntat que “cal un abordatge més enllà de les places” amb una mirada preventiva i incorporant la perspectiva de gènere. La tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay ha defensat que la resposta és “estructural, coordinada i efectiva” i busca que tothom pugui viure “en dignitat”.
L’oposició ha valorat positivament l’estratègia presentada pel govern, però també hi ha adreçat crítiques. Junts s’ha mostrat preocupat perquè hi ha allotjaments per a sensellar ocupats. BComú ha trobat a faltar un pla amb compromisos “més realistes i un calendari i pressupost més ajustats”, i han acusat el govern de fer “neteges desproporcionades” d’assentaments de sensellar, com ara el del Poblenou fa uns mesos. Per la seva banda, ERC ha lamentat que es dediqui “tant d’esforç a optimitzar recursos”. Tant ERC com el PP han defensat el model housing first, i de fet, els populars defensen que aquesta mesura encamina les persones cap a l’autonomia personal i la inserció social. Vox ha alertat “que no es premiï la desídia”.
Arrels: “Cal que l’allotjament sigui estable”
La quarantena d’entitats que formen la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar van rebre aquest pla per poder estudiar-lo i fer suggeriments abans que tirés endavant. Arrels Fundació, però, lamenta que el consistori els va donar “dies” per fer-ho i que “amb tan poc marge de temps” no van poder “fer aportacions”. Celebren que el pla inclogui la metodologia housing first, perquè creuen que la manera més efectiva d’acompanyar aquestes persones és dotar-los d’habitatge estable, no temporal.
