L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han acordat crear una empresa pública per encarrilar la regeneració del Besòs i el Maresme. La societat participada per les dues institucions, que ha d’estar constituïda abans que acabi aquest 2026, injectarà 415 M€ en 10 anys per rehabilitar 4.000 pisos de 200 finques.
El consistori hi aportarà el 64 % del pressupost total, 265 M€. La Generalitat, per la seva banda, hi invertirà 150 M€, a raó de 15 M€ anuals. La creació d’aquest societat anònima és fruit d’un acord entre el govern municipal del PSC i BComú per les ordenances fiscals.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit que és una operació de país que permet abordar un deute històric amb els barris del Besòs i, així, “vetllar per una vida digna” dels residents.
En la mateixa línia, l’alcalde, Jaume Collboni, ha reiterat: “És qüestió de dignificació i obligació política i moral atendre les situacions extremadament precàries d’algunes famílies que fa dècades que esperen solucions urgents. Viuen en un nivell de precarietat impropi per a una ciutat com Barcelona”.
Educació, política lingüística i drets socials
La constitució de l’empresa pública per accelerar la regeneració del Besòs és un dels acords que s’ha materialitzat arran de la comissió mixta Ajuntament-Generalitat que s’ha trobat aquest dimecres. A banda, les dues institucions també s’han compromès a avançar en altres qüestions com política lingüística, educació i drets socials.
En aquest últim cas, el consistori acompanyarà la Generalitat a desplegar el Pla cura, que va néixer el mes d’abril per simplificar l’accés a la dependència i “desbloquejar el tap” de sol·licituds que el sistema arrossega des de fa anys.
Prova pilot ampliada
El govern del PSC, en paral·lel, també ha arribat a un acord amb ERC per ampliar el nombre de pisos que es beneficiaran de la primera prova pilot de regeneració, impulsada el 2022 pel govern d’Ada Colau. En concret, l’Ajuntament s’ha compromès a invertir 15 M€ al Besòs i el Maresme per poder rehabilitar 720 pisos, el triple dels 204 previstos inicialment.
