De mica en mica l’Ajuntament de Barcelona va sumant eines que funcionen amb intel·ligència artificial al seu dia a dia. La nova adquisició són 201 dispositius portàtils de traducció simultània que han de servir per millorar l’atenció ciutadana en tres serveis municipals: a l’Institut Municipal de Serveis Socials (130), a la Guàrdia Urbana (43) i a les oficines d’atenció ciutadana (28).
Tots són serveis en què els treballadors municipals tracten amb persones plurilingües i els aparells permeten traduir en temps real desenes d’idiomes. En concret, ofereixen la traducció de veu en 82 idiomes, la traducció de text mitjançant teclat en 96 idiomes i traducció de fotografies en 112 idiomes. A més, el ventall lingüístic s’ampliarà a mesura que es vagin actualitzant els dispositius. La majoria (el 85 %) ja estan en funcionament i la resta s’acabaran de desplegar al setembre.
Trencar barreres idiomàtiques
El consistori diu que els nous aparells serveixen per avançar cap a uns serveis públics “més accessibles, inclusius i eficients“, tenint en compte que Barcelona “acull una població cada vegada més diversa“. En aquest sentit, l’eina ha de trencar la barrera idiomàtica i ajudar el personal municipal a l’hora d’atendre la ciutadania. “Hem de reforçar tot allò que té a veure amb la incorporació de la tecnologia en la prestació de serveis públics”, afegeix el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls.
En el cas de la policia, per exemple, els traductors els fan servir tant a les comissaries com a la via pública i diuen que han demostrat ser especialment útils per orientar persones estrangeres i per assistir víctimes de furts. L’Ajuntament explica també que cal tenir el consentiment de la ciutadania per utilitzar els dispositius i que està prohibit difondre les converses. També és obligatori penjar cartelleria per avisar de la presència d’aquests aparells.
IA “ètica”
Just fa cinc mesos, el mes de març, el consistori va presentar la seva estratègia d’adopció de la IA. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la va descriure com a IA “ètica, democràtica i sostenible” i en va posar d’exemple el xat Habot, que ofereix respostes únicament basades en fonts internes per facilitar informació veraç i contrastada sobre habitatge.
