L’Ajuntament de Barcelona ha començat el procés administratiu per desallotjar l’assentament de Vallcarca, on es calcula que actualment viuen una trentena de persones, entre les quals sis infants. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha explicat que el consistori ha incoat quatre expedients administratius. Un, en referència al solar que es troba a tocar de l’edifici de La Fusteria i on el consistori ha detectat una “situació d’infrahabitatge” i de “risc per a les persones”. Allà, es calcula que hi viuen 17 persones.
Els altres tres expedients s’engeguen per recuperar els altres edificis de titularitat municipal que es troben al voltant d’aquest solar i que també estan ocupats. Segons Bonet, ara el procés es pot allargar mesos i no ha pogut concretar quan es resoldran els expedients.
Des del consistori asseguren que engeguen aquest procés per “abordar una situació de vulnerabilitat i de risc” i també per “desenquistar” una situació que s’allarga des de fa 20 anys. “No podem permetre que a la Barcelona del 2025 es pugui conviure amb normalitat amb situacions d’infrahabitatges d’aquestes característiques”, ha assegurat. La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, ha explicat que des de Serveis Socials estan fent seguiment dels casos dels del 2019.
El PP a favor del desallotjament
El president del Grup Municipal del PP, Daniel Sirera, ha reaccionat a aquest anunci instant l’alcalde Collboni a complir la proposta del seu partit, que demana que “es desallotgin els assentaments il·legals que degraden la zona”. Ho ha fet a través d’X on Sirera també ha manifestat que “Vallcarca no pot seguir sent un barri okupa i de barraques” i que el veïnat es mereix seguretat. El missatge finalitza amb un contundent : “¡Prou d’inacció!”.
Pla urbanístic
La primera tinenta d’alcaldia ha explicat que en aquest espai hi haurà una transformació urbanística que permetrà al barri “guanyar espai verd”, fer habitatges i construir infraestructures imprescindibles com un dipòsit pluvial.
De fet, les entitats que defensen l’assentament creuen que el que es busca amb aquest desallotjament és poder desenvolupar aquest pla urbanístic, que “no només afecta les barraques, sinó que amenaça amb l’enderrocament de més d’un centenar d’habitatges i el desplaçament dels veïns”.
