L’Ajuntament de Barcelona assegura que no ha demanat el trasllat de la prefectura de la Policia Nacional a la via Laietana. Fonts municipals han matisat les paraules del regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (BComú), que en una carta enviada aquest dilluns al cap de la Policia Nacional a Catalunya va escriure que “no és l’espai idoni” per a un equipament policial i que “cal iniciar un diàleg sobre el seu futur en una altra ubicació”.

Les mateixes fonts apunten que la voluntat de Rabassa no és plantejar un trasllat immediat de la comissaria sinó fer aquest debat “de forma serena en un futur”. Fonts socialistes han explicat que d’aquesta qüestió no se n’ha parlat en cap reunió de govern. “L’Ajuntament ni ha demanat ni està demanant el trasllat de la comissaria”, ha afirmat la tinenta d’alcalde Laia Bonet (PSC), que ha afegit que la petició de Rabassa era “de tipus personal”.

Maragall, al govern: “En què quedem?”

El líder d’ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, ha respost les paraules de Laia Bonet. “Opinions personals? Entenem que el govern de Barcelona no té o no vol tenir opinió?”, afirma Maragall que insta l’equip de govern de comuns i socialistes a definir-se. “És hora de prendre decisions”, conclou en un tuit.

tuit Maragall

Crítiques de Cs, PP i Valls

Els grups municipals de Cs, PP i Barcelona pel Canvi han expressat via Twitter rebuig a les paraules del regidor Jordi Rabassa. Paco Sierra (Cs) ha demanat que el govern respecti “els cossos policials que ens defensen”. Des del PP, Josep Bou ha lamentat el “menyspreu d’Ada Colau a la policia”, i el grup de Manuel Valls creu que la carta de Rabassa revela “irresponsabilitat”.

tuit Paco Sierra

tuit Bou via Laietana

Un debat històric

El juny del 2017, ERC va portar al Congrés dels Diputats una proposició per fer un centre memorial a la prefectura de la via Laietana. Tots els grups -també el PSOE- hi van donar suport, amb l’excepció del PP, que governava aleshores. Al març, l’Ajuntament hi va posar una placa per recordar la repressió franquista, una instal·lació que va ser malmesa en dues ocasions. L’Ateneu Memòria Popular ha reivindicat l’edifici per a un espai d’homenatge a les persones represaliades pel franquisme.