L’Ajuntament de Barcelona presenta una denúncia pels casos d’espionatge polític coneguts com a Barcelonagate i el Catalangate que han afectat regidors municipals com Ernest Maragall (ERC) i Elsa Artadi (Junts). La denúncia, que està signada per l’alcaldessa, Ada Colau, l’han presentat aquest dimarts els dos grups del govern municipal (BComú i PSC) a la Junta de Portaveus, on ha rebut el suport d’ERC i Junts.
La denúncia arriba després que Maragall i Artadi apareguessin en la llista de persones vinculades a l’independentisme que van ser objectiu d’espionatge a través del programa Pegasus, segons el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab. L’escrit també incorpora la informació que va destapar ‘La Vanguardia’, segons la qual el CNI va espiar la formació de govern de Barcelona a les darreres eleccions municipals perquè els preocupava que ERC assumís l’alcaldia.
El consistori argumenta “l’obligació” de denunciar
En l’escrit que es presenta a la justícia, i al qual ha tingut accés betevé, s’al·lega que la investigació presumptament il·legítima de regidors municipals i de les negociacions entre les diferents forces polítiques per formar govern comporten una “vulneració del dret a la intimitat dels regidors” i també “una greu afectació als drets constitucionals a la llibertat ideològica i participació en assumptes públics”.
En la denúncia, l’Ajuntament argumenta que els fets que es coneixen sobre els casos d’espionatge polític poden constituir delictes “d’especial gravetat” i, per tant, el consistori “no només té la potestat, sinó que també té la obligació de denunciar-los”. El text recull que aparentment s’han interceptat comunicacions i s’han obtingut dades reservades “a través d’un programa dissenyat, precisament, per a l’espionatge”.
Colau posa en dubte l’abast de l’espionatge
En una entrevista a Catalunya Ràdio, l’alcaldessa ha posat en dubte l’abast de l’espionatge durant les negociacions per formar govern, un dels temes que recull precisament la denúncia. Ada Colau ha dit que “són hipòtesis” i, per això, ha demanat tenir tota la informació per esclarir els fets. Del que s’ha mostrat “segura al 100 %” és que “suposant que hi hagués escoltes, no van incidir en el resultat de les converses” entre ERC i BComú, que no van prosperar.
Les peticions d’ERC i Junts
Des d’ERC, la portaveu adjunta Elisenda Alamany ha celebrat el pas de l’Ajuntament davant “una clara ingerència en negociacions polítiques”. Ha reclamat que es desclassifiquin els documents perquè “hi va haver molts interessos en què ERC no arribés a governar”. El portaveu de Junts, Jordi Martí, ha dit que “l’acció decidida de l’Ajuntament, en tant que part afectada, era imprescindible”, i ha anunciat que al ple de maig portaran una proposta a debat perquè “hi ha més coses que es poden fer”.
Colau va anunciar fa uns dies que els serveis jurídics estaven estudiant la millor fórmula jurídica per respondre als casos d’espionatge i que la millor opció era replicar a l’Ajuntament una denúncia com la que va presentar també el Parlament de Catalunya. En el ple municipal d’abril es va aprovar per majoria condemnar l’espionatge polític, exigir al Govern espanyol una investigació del Catalangate i que s’assumeixin responsabilitats “a tots els nivells pertinents”.
