L’Ajuntament de Barcelona va descartar comprar la Casa Orsola el 2021 per “criteris tècnics”. En concret, el govern encapçalat aleshores per Ada Colau (i amb Jaume Collboni com a primer tinent d’alcaldia) va rebutjar la possibilitat d’adquirir l’immoble de l’Eixample el 20 de setembre del 2021 per 6,5 milions d’euros, tot i haver mostrat interès per conèixer l’estat i el valor de la finca.
Així ho demostra un document oficial de l’Ajuntament, sol·licitat pel Grup Municipal d’ERC i al qual ha accedit betevé. Segons el document, el consistori va tenir coneixement que la Casa Orsola es venia el dia 7 de juny del 2021, va mostrar interès per l’immoble el dia 22 de juny i va inspeccionar-lo el dia 28 del mateix mes. Al setembre, però, va descartar comprar-lo i se’l va quedar el fons d’inversió Lioness.
Per què no es va comprar?
Al moment de la inspecció, la Casa Orsola tenia 10 pisos habitats (dels 27 que té en total) i una superfície construïda de 2.758 m². Amb aquests paràmetres, l’Ajuntament va determinar que el valor de l’edifici era de 6.519.000 € (sumant el preu de venda —6 M €— i el cost d’una rehabilitació), gairebé 3 M € per sota del preu màxim que s’havia marcat per adquirir-lo.
Ara bé, això no va ser suficient perquè el consistori liderat per Colau comprés l’Orsola. Fonts de Barcelona en Comú han explicat a betevé que la selecció de les finques comprades via el dret de tanteig i retracte es va fer segons “criteris tècnics”, com el preu de taxació, la vulnerabilitat de les persones ocupants de la finca, la ubicació de l’immoble i l’estat de conservació.
Sense esgrimir una raó concreta, els comuns diuen que la valoració dels tècnics municipals en aquell moment no va aconsellar prioritzar l’adquisició de la Casa Orsola: “Tot i tenir més voluntat política i més pressupost que mai, no ho vam poder comprar tot”, han admès les mateixes fonts.
51 edificis comprats via tanteig
Més enllà del cas Orsola, els comuns recorden que durant els seus dos mandats van activar per primera vegada la via del tanteig en l’àmbit municipal i van adquirir 51 finques en total. De fet, el mateix document aconseguit per ERC inclou expedients d’altres finques que el govern Colau-Collboni sí que va comprar el 2021.
Per exemple, un edifici de 23 pisos al carrer de Balmes, per un valor de 10,4 M €. Segons va informar l’Ajuntament en aquell moment, la compra servia per garantir la continuïtat d’11 llogaters i per posar la resta de pisos buits a lloguer social.
Pugna Collboni-comuns
En el terreny polític, la polèmica de la Casa Orsola va centrar bona part del debat a l’últim plenari municipal, que va coincidir amb el primer intent per desnonar un dels veïns de l’immoble, que ara no té contracte de lloguer en vigor.
Durant el ple, Janet Sanz (BComú) va retreure a l’alcalde, Jaume Collboni, que no hagués participat en les mobilitzacions per aturar el desnonament… mentre que l’executiu del PSC va esclatar contra els comuns per la situació: “La Casa Orsola és herència del seu mandat“, va etzibar la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet.
En un altre moment del debat polític, la regidora d’ERC Eva Baró va demanar via prec que l’Ajuntament estableixi uns criteris clars a l’hora d’exercir el dret a tanteig i retracte perquè no volen “més casos com l’Orsola” i l’alcalde, com a resposta, va responsabilitzar de la situació els comuns: “Per què no es va comprar? Hi ha de respondre la senyora Janet Sanz, no aquest alcalde”.
L’Orsola acabarà sent pública?
Picabaralles de partits a banda, ara la pregunta és si hi ha la possibilitat que la Casa Orsola acabi sent de titularitat pública. I la resposta és que sí. Tal com va poder saber betevé en exclusiva, el govern de Jaume Collboni estudiarà comprar l’Orsola, si arriba el moment de fer-ho.
El moment arribarà si el síndic David Bondia proposa com a solució que l’Ajuntament compri l’edifici. L’alcalde de Barcelona ja ha dit que “valorarà” i “donarà suport” a les solucions que posi al damunt de la taula el síndic, un cop conclogui la mediació que està fent entre la propietat de la Casa Orsola, els ocupants i el Sindicat de Llogateres.
A més de tot això, cal recordar, també, que el màxim responsable del fons d’inversió propietari de l’Orsola va dir en una carta oberta: “Després de rebre tota mena d’insults i atacs, suposo que finalment acabaré venent la finca”. Si decideix vendre-la, es reobrirà la possibilitat que l’Ajuntament hi exerceixi el dret a tanteig.
