pisos turístics ilegals barcelona
Imatge de l'autor/a
Marina Segura i Vidal

La idea és el que el 2028 desapareguin a Barcelona, però fins llavors, el govern de Jaume Collboni cosirà a impostos als pisos turístics. Ho va anunciar dimarts el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, i aquest divendres la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona hi ha donat llum verda. En una sessió extraordinària, s’ha aprovat modificar les ordenances fiscals del 2027 per apujar-los l’IBI fins al 150 %. La mesura ha tirat endavant amb els vots del PSC, BComú i ERC, mentre que el PP i Vox hi han votat en contra i Junts s’ha abstingut.

Encara faltarà l’aprovació definitiva, que previsiblement arribarà al plenari municipal del desembre. Un cop passi, ja el 2027, els propietaris d’un sol pis turístic passaran a pagar un 50 % d’IBI; els qui en tinguin entre 2 i 4, un 100 % i els qui en tinguin més de quatre hauran de pagar el màxim que permet la llei, un 150 %. El consistori pot aplicar l’encariment d’aquest impost perquè així ho permeten els decrets d’habitatge impulsats pel Govern espanyol.

Un pis “no és un actiu econòmic”

Durant la seva intervenció, el tinent Valls ha defensat que continuaran aplicant totes les eines al seu abast “per dificultar el desenvolupament d’usos turístics en habitatges“, perquè considera que un habitatge “és una llar” i “no és un actiu econòmic“.

Segons ha detallat, els propietaris d’aquests pisos tendeixen a una “acumulació de les llicències“. En concret, el 60 % n’acumulen quatre o més. Els càlculs de l’executiu socialista apunten que amb l’augment d’aquest impost es podran recaptar uns 7 M€ cada any, que volen destinar a la promoció d’habitatge protegit.

Una mesura curta per a uns, excessiva per a d’altres

Els comuns han demanat al govern anar un pas més enllà i encarir l’IBI també als propietaris de més d’un pis. “El problema que tenim no és de l’habitatge turístic, el problema que tenim és l’especulació“, ha denunciat el portaveu Marc Serra. ERC ha estat molt clara a l’hora de demanar a l’Ajuntament en què s’ha d’invertir el que es recapti d’aquesta pujada: “Volem tenir el compromís que anirà a ampliar el parc de lloguer públic de la ciutat”, ha dit la regidora Rosa Suriñach.

A l’altra cara de la moneda, Arnau Vives (Junts) ha alertat que la mesura “incrementa la recaptació, però no garanteix un millor accés al mercat de lloguer“. Víctor Martí (PP) ha criticat que suposa una “estocada fiscal“. “Una cosa és regular una activitat econòmica i una altra és utilitzar la fiscalitat com a instrument de càstig“, ha dit. Gonzalo de Oro (Vox), en la mateixa línia, ha assegurat que aquest expedient “destapa la verdadera cara del govern: la improvisació, l’afany recaptatori, el cinisme polític i el populisme“.