Ada Colau va començar el mandat a Nou Barris personant-se per aturar un desnonament. "Jo he trucat a Bankia, m'han confirmat la suspensió." Un any després, els desnonaments continuen, n'hi ha hagut 30 al mes, i en tots els casos, diu el govern, les famílies són reallotjades. L'habitatge ha estat un dels cavalls de batalla de Colau, que, entre d'altres, ha aconseguit acords amb entitats bancàries perquè cedeixin pisos buits. "Si vam voler arribar al govern municipal era per fer coses com aquesta." L'alcaldessa s'ha implicat també en la lluita contra la pobresa energètica i, després de reunir-s'hi, ha anunciat sancions contra les empreses que tallen el subministrament. "L'únic que fan és la llei del mínim esforç." En el debat turístic, Colau ha marcat perfil amb la suspensió de llicències hoteleres, que ha frenat 38 projectes. S'ha posat rumb al gran pla urbanístic del mandat, el pla de barris, i s'han iniciat els passos per connectar els tramvies per la Diagonal, encara sense consens polític. "La nostra voluntat és iniciar les obres al llarg de 2017." A Colau, però, se li ha enquistat el "top manta", focus de crítiques de l'oposició i el sector comercial i pel qual no s'hi ha trobat encara una solució malgrat les mesures socials anunciades. Un fenomen que ha evidenciat les difícils relacions entre Colau i la Guàrdia Urbana. Com a alcaldessa, Colau ha hagut de fer front també a diverses vagues al metro, un conflicte que ara sembla que entra en vies de solució, però que va esclatar en ple Mobile i que ella mateixa va intentar resoldre sense èxit. "El recurs de la vaga hauria de ser un recurs extrem quan no es pot millorar." En plena crisi a Europa, l'Ajuntament va dissenyar un pla d'acollida de refugiats que no han arribat, i Colau s'ha erigit en la veu de les ciutats indignades amb les polítiques dels estats. Aquest ha estat un any d'imatges buscades, com els desplaçaments en metro de l'alcaldessa, que ara combina gairebé a parts iguals amb el cotxe oficial que va fer canviar. I també un any de gestos simbòlics... i actes protocol·laris de representació institucional. Amb 11 regidors i set grups, el govern ha suat per aconseguir acords al plenari i ha hagut de fer més que alguna marxa enrere, amb crítiques de falta de diàleg. Colau ha intentat ampliar el govern amb les esquerres. Però només ha aconseguit el PSC, un pacte que coincideix amb el primer any de mandat i que, malgrat tot, manté Colau en minoria.
Una Ada Colau exultant celebrava la nit del 24 de maig de 2015 la victòria de Barcelona en Comú a les municipals tot assegurant que volia ser “l’alcaldessa de tota la gent”. Un any després, Colau està a punt de fer efectiu un pacte de govern amb el PSC per passar d’11 a 15 regidors, i ha marcat les línies d’actuació en les diferents àrees de l’executiu. L’habitatge ha estat un dels cavalls de batalla de Colau, que es va estrenar a Nou Barris personant-se per aturar un desnonament. Els acords de Colau amb algunes entitats bancàries per a la cessió de pisos buits ha estat una de les fites de l’executiu.
En clau social, el govern Colau ha reforçat les partides per a beques menjador i la renda infantil. L’alcaldessa s’ha implicat també en la lluita contra la pobresa energètica. Després de reunir-se amb els operadors energètics, Colau no va dubtar a amenaçar-los amb sancions si mantenien els talls de subministrament. Les mesures socials per fer front al “top manta” no s’han vist suficients per abordar un fenomen que s’ha enquistat i que ha estat blanc de crítiques de l’oposició i del sector comercial per la gestió que n’ha fet l’equip d’Ada Colau. El fenomen ha evidenciat també les difícils relacions entre l’alcaldessa i la Guàrdia Urbana, amb el cas Asens com a últim episodi.
La connexió del tramvia, promesa electoral
El govern ha iniciat també els passos per connectar els dos tramvies per la Diagonal, una de les promeses que Barcelona en Comú va incloure en la campanya de les municipals. Ada Colau va manifestar al gener que la voluntat del govern és iniciar les obres el 2017, tot i que el projecte no té encara consens polític al consistori. També s’haurà de buscar consens per al Pla de barris, un dels grans projectes urbanístics del mandat per fer front a les desigualtats.
En el debat turístic, Colau ha marcat terreny amb la suspensió de llicències, una de les primeres mesures que va prendre l’executiu, i que ha frenat 38 projectes. El pla urbanístic que vol regular els allotjaments turístics a la ciutat està pendent d’aprovació al ple. Durant aquest any, l’alcaldessa s’ha erigit també com la veu de les ciutats indignades amb les polítiques dels estats sobre els refugiats, per als quals es va dissenyar un pla d’acollida valorat en 10 milions d’euros que no es van gastar per a aquest propòsit.
La minoria del govern municipal ha fet “suar” l’equip d’Ada Colau per aconseguir acords en el plenari. Com a exemples, va haver de retirar les ordenances de l’ordre del dia, a l’octubre, va retirar també el pressupost de la Comissió d’Economia, i va haver de suspendre un ple sobre la modificació pressupostària, a l’abril, tot, per falta de suports. Una de les crítiques més sentides per part de l’oposició durant aquest any ha estat la manca de diàleg.
