Els 11 regidors obtinguts per Barcelona en Comú suposen la irrupció, per la porta gran, de la nova formació d’esquerres liderada per Ada Colau. La suma de Guanyem, ICV-EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo s’enfila fins a la primera posició d’un escrutini que ha deixat un consistori molt atomitzat. Set candidatures obtenen representació i obliguen, irremeiablement, a pactar si es vol governar la ciutat. L’única referència que es tenia són els cinc regidors assolits el 2014 pels ecosocialistes. Un nombre que s’ha superat de manera més que generosa. Barcelona en Comú ha aconseguit 11regidors, més de 176.000 vots, i li ha donat el seu suport una de cada quatre persones que aquest diumenge ha acudit a les urnes. Ha vençut en sis dels 10 districtes: Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc; ha quedat segona a l’Eixample, Gràcia i les Corts; i quarta a Sarrià – Sant Gervasi.

CiU partia d’un triomf en els darrers comicis -la primera en nou eleccions-, que li van atorgar 14 regidors (molt per sota, però, dels 22 amb què s’obté la majoria absoluta). El duel frec a frec amb Barcelona en Comú l’ha acabat, però, perdent, i Xavier Trias, l’alcalde actual, no ha pogut revalidar la victòria d’ara fa quatre anys. CiU es queda amb 10 regidors (quatre menys), ha rebut un 22,7% de suports -15.000 vots menys-, i torna al segon lloc, que ja havia ocupat consecutivament des de 1983 fins a 2007. Tanmateix, ha vençut en quatre districtes: l’Eixample, Gràcia, les Corts i Sarrià – Sant Gervasi, i ha quedat darrere de Barcelona en Comú a la resta, amb l’excepció de Nou Barris, on ha caigut fins a la cinquena posició.

El mandat de Trias ha coincidit de ple amb la crisi econòmica, i no ha estat exempt de polèmica: la gestió de dos greus conflictes, Can Vies i la proliferació de pisos turístics a la Barceloneta, han desgastat l’equip de Trias, que, amb tot, ha pogut presumir d’uns comptes sanejats, i de dur a terme projectes urbanístics com la reforma de la Diagonal, que en el seu moment van deixar molt tocat l’alcalde anterior.

Ciutadans, amb Carina Mejías com a alcaldable, és l’altra gran sorpresa de la nit electoral, i se situa en tercer lloc, per davant d’Esquerra, a només unes 300 paperetes de distància. El partit d’Albert Rivera obté cinc regidors i més de 77.000 vots (11%), després que tant el 2007 (23.600) com el 2011 (11.742) hagués tingut uns resultats més aviat pírrics. Queda segon a Sarrià – Sant Gervasi, tercer a les Corts i Nou Barris, quart a l’Eixample, i cinquè a la resta (menys a Ciutat Vella, setè).

L’ERC d’Alfred Bosch guanya tres regidors (en suma cinc) i pels pèls no és tercera força. Els seus 77.000 vots (11%) són lluny, però, dels 96.868 de 2003, en què també va endur-se cinc regidors. Ha estat tercera al seu feu tradicional, Gràcia, i a l’Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc; quarta a Ciutat Vella i Horta-Guinardó; cinquena a les Corts i Sarrià – Sant Gervasi; i sisena a Nou Barris. Esquerra concorria amb el MES d’Ernest Maragall i que té de portaveu Jordi Martí, líder municipal socialista fins a l’abril de 2014.

El PSC confirma la seva caiguda lliure iniciada el 2003, que Jaume Collboni no ha aconseguit frenar, sinó tot el contrari. La patacada s’ha accentuat amb el nou candidat, i suposa per als socialistes la pèrdua de regidors més gran en 36 anys. La divisió interna, motivada per la qüestió sobiranista, i l’aparició de Barcelona en Comú han empetitit el seu espai fins a proporcions inèdites. Queda amb quatre regidors (quan en tenia 11), i obté 67.000 vots (9,6%), gairebé la meitat que en les darreres eleccions. Respecte als millors resultats històrics (els del 83 amb Maragall), perd ni més ni menys que 412.300 vots. És segon a Nou Barris, on havia guanyat sempre; tercer a Ciutat Vella i Horta-Guinardó; quart a Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc; sisè a Gràcia i les Corts; i setè a l’Eixample i Sarrià – Sant Gervasi.


Tampoc no són bons els resultats per al Partit Popular, que en els últims cinc comicis s’havia mogut en una forquilla d’entre sis i nou regidors, i que torna a les xifres de 1987, quan es presentava sota les sigles d’Alianza Popular: aconsegueix tres regidors i en perd sis. Superat per CiU i Ciutadans al “seu” districte, Sarrià – Sant Gervasi, cau al quart lloc a les Corts i Nou Barris; al sisè a Ciutat Vella, Eixemple, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí; i al setè, a Gràcia i Sants-Montjuïc. En total, han votat per Alberto Fernández Díaz prop de 61.000 persones, el 8,7%.

La CUP de María José Lecha entra per primer cop a l’Ajuntament, amb tres regidors, i supera amb escreix el percentatge de vot mínim exigible (5%) per tenir-hi representació: un 7,4%. Amb 51.900 vots, es queda a 10.000 del PP i 15.000 del PSC, els quals supera al districte de l’Eixample, on ha quedat cinquena. Millor resultat ha tret a Gràcia (quarta); és cinquena també a Ciutat Vella; sisena a Sants-Montjuïc i Sarrià – Sant Gervasi; i setena a Horta-Guinardó, les Corts, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Barcelona en Comú, o com guanyar les eleccions en qüestió de mesos

Ada Colau, quan va presentar la seva llista, la va definir com un “equip guanyador”, amb pretensions molt altes: liderar Barcelona i posar-la “al servei de la gent”. Aquest diumenge, a la formació que encapçala se li ha obert una finestra de grans dimesions, sinó la porta sencera, per fer-ho realitat. Barcelona en Comú ha guanyat les eleccions municipals a la ciutat només tres mesos i mig després de donar-se a conèixer sota aquest nom i quatre mesos més tard de segellar-se el pacte entre les diverses formacions que la integren per tal de concórrer plegats a aquests comicis. La candidatura de confluència no partia del no-res. Des de 1991, els ecosocialistes d’ICV-EUiA tenen representació al consistori -prenent el relleu del PSUC, el PCC i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra- i han governat amb el PSC quan Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu van exercir d’alcalde. El 2004 van aconseguir cinc regidors i gairebé 63.000 vots.

Aquesta experiència ha estat, en part, un llast, ja que el nou projecte perseguia una renovació, també de cares. Amb l’anunci de Ricard Gomà d’abandonar la política, es respectava fil per randa el codi ètic de Barcelona en Comú, que fixava un màxim de tres mandats per als diferents integrants de les seves llistes. Qui, volent-ho o no, s’ha endut tot el protagonisme ha estat Ada Colau. El seu paper com a activista i portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca li ha donat molta visibilitat arreu de l’estat, i les especulacions sobre la seva entrada a la política han estat sovint en l’ordre del dia. El juny de 2014, Guanyem Barcelona es va presentar en societat i va manifestar la seva voluntat d’acudir a les eleccions. No va ser, però, fins a les primàries del mes de març que Colau va ser escollida, amb un 92% dels vots, per ser l’alcaldable.