compartir
Ha estat —i seguirà sent— un dels cavalls de batalla de la política municipal de Barcelona: la mesura que obliga els promotors privats a reservar un 30 % de les noves construccions i grans rehabilitacions a habitatge protegit (HPO).
Des que es va aprovar el 2018, aquesta política d’habitatge ha aixecat polseguera a la ciutat i ha generat tensions entre els partits polítics de l’Ajuntament, el sector privat de la construcció i entitats pel dret a l’habitatge.
1- Què és la reserva del 30 % per a HPO?
És una de les polítiques d’habitatge estrella del primer govern de l’exalcaldessa Ada Colau (Barcelona en Comú), que a la normativa urbanística es va traslladar com a modificació del Pla General Metropolità (MPGM).
La reserva del 30 % per a HPO afecta totes les promocions residencials d’iniciativa privada, bé siguin de nova construcció o de rehabilitació integral d’un edifici existent, sempre que la finca tingui 600 m² o més.
Segons la norma, els constructors han de destinar un 30 % dels pisos en qüestió a habitatge de protecció oficial (és a dir, s’han de regir pels preus d’HPO que marca la Generalitat de Catalunya), mentre que el 70 % es poden destinar al mercat lliure d’habitatge (el preu que consideri el promotor).
2- Per què el 30 %?
Així com l’Ajuntament pot decretar la quantitat d’habitatge protegit que s’ha de construir en zones pendents d’urbanitzar o de créixer urbanísticament (com el 22@ nord, l’entorn de la futura estació de la Sagrera o la Marina del Prat Vermell), les possibilitats de fer pisos d’HPO a zones consolidades són pràcticament inexistents.
És a dir, a barris o districtes densos i ja urbanitzats (com l’Eixample) s’ha d’optar per altres vies per aconseguir habitatge protegit. En aquest sentit, la mesura del 30 % garanteix que si un promotor compra una finca sencera i la rehabilita de cap a peus, una part dels pisos han de ser assequibles, per sota del preu de mercat.
3- Quants pisos s’han aconseguit via el 30 %?
Quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament la mesura (amb el “sí” de BComú, el PDeCAT —ara, Junts—, ERC, el PSC, la CUP i dos regidors no adscrits; l’abstenció de Ciutadans; i el “no” del PP), el govern d’Ada Colau va calcular que Barcelona aconseguiria uns 330 pisos assequibles cada any.
Ara bé, gairebé set anys després, les últimes dades oficials de l’Ajuntament diuen que en realitat s’han acabat aconseguint un total de 26 pisos d’HPO acabats a la borsa d’habitatge assequible.
4- Avisen que s’ha frenat la construcció
La diferència entre els 26 pisos en set anys i els 2.300 que s’haurien hagut d’aconseguir segons l’estimació inicial del govern Colau demostren que no s’ha assolit l’objectiu.
El sector privat denuncia que la mesura del 30 % ha paralitzat la construcció d’obra nova a Barcelona: segons l’APCE (l’Associació de Promotors i Constructors), a la ciutat el 2024 va caure un 10 % la construcció, mentre que a la resta de Catalunya va créixer.
L’APCE argumenta que el fet d’haver de reservar una part dels pisos per vendre’ls o llogar-los a preu assequible fan “inviables econòmicament” les operacions. Des del Col·legi d’Arquitectes (COAC) també creuen que el 30 % “ha generat un trasbals” entre els constructors, tot i veure amb bons ulls la mesura.
Des del vessant polític, l’alcalde Jaume Collboni va avisar en una entrevista institucional a betevé que “a Barcelona la producció d’habitatge lliure s’ha ensorrat si la comparem amb Viladecans, Sabadell o Terrassa“.
5- Objectiu Collboni: reformar la mesura
Amb aquestes dades a la mà, Collboni ha avisat per activa i per passiva que el seu objectiu és reformular el 30 % “perquè sigui efectiu”. Per mirar d’aconseguir-ho, l’alcalde va fitxar Carme Trilla (provinent del tercer sector) per consensuar amb diferents actors implicats una proposta de reforma.
6- Quina proposta hi ha per flexibilitzar el 30 %?
La proposta de Carme Trilla no s’ha fet pública al 100 %, però sí que se n’han anat coneixent alguns detalls:
- Aglutinar en finques independents tots els pisos resultants del 30 %.
- Pagar una compensació econòmica, en comptes d’haver de fer els pisos protegits.
- Comprar pisos buits ja existents per convertir-los en HPO.
- Augmentar la superfície mínima a partir de la qual s’aplica el 30 % en grans rehabilitacions.
7- Amb qui pot pactar Collboni la reforma?
Les opcions del PSC de Collboni per pactar una eventual reforma del 30 % són reduïdes. Els comuns de Janet Sanz ja han dit que no pensen tocar ni una sola coma d’una de les mesures estrella d’Ada Colau. El PP i Vox volen eliminar el 30 %, no modificar-lo. I els cinc regidors d’ERC són insuficients, independentment que no hagin marcat un posicionament clar.
Per tant, Junts era l’única aliança que li valia a Collboni. En un principi, tots dos partits estaven alineats per modificar el 30 % i van mantenir negociacions durant tres mesos, però Junts va decidir trencar les converses tot al·legant que el govern municipal no satisfeia cap de les seves condicions.
Un dels punts de desacord principals té a veure amb l’IBI. Junts demanava que l’Ajuntament el rebaixi un 4 %, però l’executiu socialista només els havia promès una rebaixa del 2 %, insuficient per als de Jordi Martí Galbis.
8- Què passarà a partir d’ara?
L’últim que ha transcendit al voltant de l’enrenou pel 30 % és que el govern Collboni no dona per perduda la batalla i vol mantenir la negociació en marxa. Caldrà, doncs, veure si Junts fa un gir de 180 graus i torna a asseure’s a parlar amb Collboni.
Si això no passa i el PSC es queda sol, la reforma del 30 % serà impossible ara per ara. Només uns dies abans que Junts plantés Collboni, l’executiu socialista va avisar que deixarà el 30 % per al proper mandat si no tanca un acord abans de les vacances d’aquest estiu.
