30 anys després, queden poques incògnites per descobrir entorn del 23-F. Molt aviat va sortir a la llum el guió traçat pels colpistes per fer caure el govern. El primer punt d'aquest pla: retenir el Congrés a punta de pistola. El següent pas: la sortida al carrer dels militars. La idea era començar a València i que després s'hi anessin sumessant les capitanies d'altres ciutats. Però no va ser així. Els colpistes jugaven amb l'argument que el rei es posaria de part del cop, però això no passa. El pla previst comença a fallar. Els comanaments militars dubten. També a Catalunya. A la caserna de Sant Boi, els tancs estan preparats, però finalment no surten al carrer. ANDREU FARRÀS, periodista expert en el 23-F "Alguns oficials van convèncer al cap de la unitat militar perquè no traiés els tancs baixant per la Diagonal, perquè allò podia ser un desastre". De matinada, el rei compareix en defensa de la democràcia i contra l'aixecament. És la fi del cop, que encara durarà unes hores. Al matí, Tejero allibera els diputats i es rendeix. Amb el pas del temps, Tejero i Milans assumeixen les seves accions, però Armada sempre ha negat la seva participació en el cop i ha estat el principal difusor de la idea que el rei tenia alguna implicació en el cop. ANDREU FARRÀS, periodista expert en el 23-F "No cal ser monàrquic per veure que el rei es va oposar des del primer moment al cop d'estat perquè va veure que era un cop d'estat contra la democràcia." Als tribunals, el cas es va tancar amb la condemna dels tres principals implicats: Tejero, Milans i Armada.