Segons l’informe, el fet que no es volgués fer públic cap detall sobre la planificació del referèndum respon a la manera d’actuar dels grups organitzats. Un secretisme que per a la Guàrdia Civil queda constatat en el llenguatge en clau de les converses telefòniques intervingudes o les trobades discretes entre els líders independentistes. La Guàrdia Civil assegura que alguns alts càrrecs es van protegir amb mesures de seguretat i contra vigilància, a partir dels consells dels Mossos i dirigents del Departament d’Interior.
La mobilització popular va evitar detencions
La Guàrdia Civil també atribueix un paper determinant a la mobilització ciutadana i apunta que els dirigents independentistes van “preparar els seus seguidors per un conflicte polític, social i econòmic que preveien generar, gestionar i guanyar, valent-se en tot moment d’una maquinària incansable de propaganda institucional”. De fet, l’informe del cos assegura que la mobilització popular va permetre evitar la detenció de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras abans de l’1 d’octubre.
Els mitjans, paper clau
L’altre rol clau, segons la Guàrdia Civil, el van jugar els mitjans de comunicació, tant els públics com els privats i dins d’aquest considera “element capital” la participació del propietari de l’empresa Mediapro, Jaume Roures.
Jové, el cervell de la logística
El cervell de tota la logística és, segons l’informe, el número dos de Junqueras al Departament d’Economia, Josep Maria Jové. Per la Guàrdia Civil, l’agenda que li van trobar a casa, amb anotacions entre febrer del 2015 i novembre del 2016, és un “reflex efectiu” de l’estratègia que prèviament havia quedat recollida al document EnfoCATs, que s’hauria redactat l’estiu del 2016.
Segons la Guàrdia Civil, “la seva posició anava molt més enllà de la de simple observador, i les opinions i idees van ser valorades pels membres de l’executiu i del partit”. També li atorguen un paper rellevant a l’hora de localitzar les naus industrials, com la de Bigues i Riells, on la Guàrdia Civil va decomissar milions de paperetes i la gestió de col·legis electorals, que va emparaular amb el conseller de Salut, Toni Comín.
L’informe, al qual ha tingut accés l’ACN, consta de 176 pàgines i inclou 10 annexos amb notícies de premsa, una carta d’Ada Colau a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, trucades telefòniques, correus electrònics intervinguts al secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i el documental de Mediapro sobre l’1-O que va emetre TV3.
