Barcelona posarà sota la lupa 700 comerços, bars i restaurants del districte de Gràcia per garantir que s’hi atén en català. És una de les polítiques lingüístiques que ha anunciat la comissionada d’Ús Social del Català, Marta Salicrú, i que s’aplicarà els mesos de setembre i octubre d’aquest 2026, en forma de pla pilot.
Es dona la circumstància que fa tot just un any, l’agost del 2025, es va destapar un cas de catalanofòbia en una gelateria a la Vila De Gràcia (al carrer del Torrent de l’Olla). Amb aquest context, Salicrú ja va anunciar al setembre de l’any passat que volia redoblar el control per defensar els drets lingüístics en comerços.
L’objectiu del pla pilot als 700 comerços a Gràcia és que, “a banda de fer una diagnosi, s’incorporin actuacions informatives i de sensibilització per fomentar el compliment de la normativa lingüística i reforçar el català com a llengua d’atenció i relació amb la ciutadania”. Un cop acabi la prova pilot, l’Ajuntament valorarà si es pot replicar a la resta de districtes.
Encara no se sap quines botigues i restaurants es controlaran. Una altra política que impulsarà els mesos vinents Salicrú és la creació d’una bústia del català perquè els ciutadans puguin tramitar denúncies lingüístiques.
Un any amb comissionada del català
Més enllà de l’aquests anuncis, Marta Salicrú també ha fet balanç dels primers 12 mesos al càrrec com a primera comissionada d’Ús Social del Català a l’Ajuntament de Barcelona. Un dels pilars de l’acció pel català té a veure amb la Casa de la Creació de Contingut Digital en Català, de la qual betevé és impulsora.
“Avui som més a prop que fa un any de poder viure plenament en català a Barcelona“, ha celebrat Salicrú. Alhora que ha avisat: “Perquè la feina arrencada tingui continuïtat, cal una àrea estable amb més recursos”. Ho ha dit a la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament, d’aquest mes de juliol.
L’oposició, no del tot contenta
L’oposició també ha tingut dret a rèplica. Joan Rodríguez (Junts) ha lamentat que “tenim un problema amb la llengua” i ha acusat els governs de l’Ajuntament i la Generalitat de “signar pactes i crear conselleries però, a l’hora de la veritat, no fer res“, mentre que Jess González (BComú) ha recordat que “els drets lingüístics no es construeixen només des de l’administració, sinó també des de la vida comunitària i cultural“.
Rosa Suriñach (ERC) ha insistit: “La transversalitat de l’ús social del català també ha de ser responsabilitat del govern i de l’alcalde“. En canvi, Antonio Verdera (PP) ha carregat contra les inspeccions als comerços: “Les sancions són més d’un enemic del català que dels veritables catalans que demostren seny”. Liberto Senderos (Vox) ha demanat que els barcelonins parlin la llengua que vulguin “perquè les llengües s’estimen i es trien, no s’imposen per ordenança“.
