L'historiador i advocat Pep Cruanyes ens ensenya una de les pancartes de les manifestacions que la Comissió de la Dignitat va organitzar i que simbolitzen la lluita per aconseguir que tornin íntegrament els Papers de Salamanca. Una lluita inacabada que va començar a donar fruits l'any 2005 amb aquesta imatge: el retorn a l'Arxiu Nacional de Sant Cugat dels primers documents decomissats pel règim franquista a la Generalitat de Catalunya i a diferents sindicats i ciutadans l'any 1939. Cal pensar que el 90 per cent de la documentació requisada, els franquistes la van fer servir per fer pasta de paper i del 10 per cent que s'ha salvat, encara queda per retornar-ne una quarta part. Un procés lent que ja fa deu anys que dura. JOSEP CRUANYES, Comissió de la Dignitat L'Odina Capó va rebre aquestes dues caixes dels documents robats al seu pare. Un reconegut metge naturista i precursor del nudisme a la ciutat de Barcelona. A l'Odina encara li han de retornar alguns documents que són a l'arxiu de Salamanca, encara que gran part del llegat del seu pare s'ha perdut irremeiablement. ODINA CAPÓ, familiar afectada L'any 2014 es va aturar el retorn dels Papers de Salamanca per raons polítiques, i encara queda molta informació per recuperar, especialment dels ajuntaments ocupats com el de Barcelona i els documents, per exemple, que ressegueixen fil per randa els bombardejos que la ciutat va patir l'any 1938.
Pep Cruanyes, advocat i historiador, va començar a treballar amb la Comissió de la Dignitat l’any 2002 pel retorn dels Papers de Salamanca. En aquells anys tothom li deia que era una empresa impossible i que el govern mai no autoritzaria que el Centre Documental de la Memòria Històrica, situat a Salamanca, trenqués la seva unitat. Però finalment, l’any 2005 i després del vistiplau del govern de Zapatero, la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, va autoritzar la devolució dels documents, que es va concretar el 31 de gener de 2005 amb l’arribada dels primers a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat.
El desembre de 2014 va arribar la darrera remesa d’aquests papers. Cruanyes recorda l’excusa que es va donar en el seu dia i és que, amb eleccions pel mig, el millor era aturar l’entrega dels documents. Una decisió que ha indignat molts familiars i entitats, que encara estan esperant l’arribada de part de la seva història confiscada pels franquistes l’any 1939.
És el cas de l’Odina Capó, filla de Nicolàs Capó, un reconegut especialista en naturisme i precursor a la ciutat de Barcelona del vegetarianisme i també del crudivorisme. Capó va ser un dels fundadors del lliure pensament, un corrent que promovia el nudisme al Barcelonès, que practicaven en una torre situada a Viladecans. La Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents, la DERD, creada per Ramón Serrano Súñer i dirigida per Marcelino de Ulibarri, va decidir que s’havia de requisar tota la documentació de Capó. L’Odina ens explica que durant cinc dies, amb les seves nits, van arribar camions i camions que s’ho van endur absolutament tot. Correspondència privada, llibres, entre els quals una preuada segona edició del llibre més important del professor Capó, ‘Trofología práctica i trofoterapia‘ i molta documentació de la qual la seva filla només ha recuperat dues petites caixes.
A l’Odina Capó encara li han de retornar part d’aquesta documentació però el 2014 l’exministre de Cultura Ignacio Wert n’ha aturat el retorn. Ella creu que es tracta d’una situació indignant i li queda la sensació que encara no s’han superat del tot alguns tics del règim franquista. Encara queden per recuperar tots els lligats que corresponen els ajuntaments de la República que van ser espoliats, com el de Barcelona. Cruanyes recorda que una part important del dia a dia dels bombardejos a la ciutat, l’any 1938, va quedar consignada en aquests papers i és de justícia històrica, recorda, recuperar aquesta part important de la història de la ciutat.
