L’Ajuntament ha presentat un pla estratègic per situar Barcelona com a referent de la defensa de drets humans. Per fer-ho, s’ha delimitat 10 accions que s’enfocaran des de tres àmbits diferents: el respecte, la protecció i la garantia. Tot i que l’objectiu és teixir xarxes internacionals, les mesures volen que tinguin incidència sobretot en l’esfera local.

El pla Barcelona, Ciutat de Drets, que han presentat aquest dimarts el tinent d’alcalde de Ciutadania, Jaume Asens, i la directora de Drets de Ciutadania, Aída Guillén, vol situar la ciutat com a referent de la defensa dels drets humans. I fer-ho a través de 10 accions, plantejades des d’una òptica integradora i intercultural.

El pla té tres grans branques: el respecte dels drets humans (és a dir, el propi Ajuntament els ha de respectar i no vulnerar); la protecció (crear les condicions perquè els drets es puguin exercir) i la garantia (buscar els mecanismes per evitar que hi hagi vulneracions).

En la primera es farà una revisió de la normativa municipal per mirar on l’Ajuntament vulnera els drets humans, i també s’elaboraran informes de les normatives superiors a l’àmbit de ciutat per enfocar-les de manera que compleixin els estàndards dels drets humans.

Pel que fa a les accions englobades a la protecció, n’hi haurà sis. Es farà una campanya d’informació a la ciutadania, hi haurà plans de formació per educar els ciutadans i també els treballadors públics sobre l’exercici dels drets humans, i es crearan guies metodològiques perquè totes les polítiques compleixin els estàndards.

De la mateixa manera, també es formalitzarà una xarxa de persones i entitats de la ciutat que cohesioni el monitoreig dels drets humans, es faran plans contra els discursos de l’odi i es fomentarà la participació de Barcelona en fòrums i xarxes internacionals.

El darrer enfocament del pla Barcelona, Ciutat de Drets és la garantia. S’hi englobaran un estudi dels diferents mecanismes municipals per la protecció dels drets, així com també s’enfortirà l’Oficina per la No-Discriminació. Amb aquesta darrera acció es deixarà sense efecte la mesura del govern convergent anterior per establir l’Agència de Drets Civils i la No-Discriminació.

L’objectiu final del pla és que Barcelona se situï com a ciutat referent a escala global en la generació de polítiques des de l’àmbit més local. Segons la directora de Drets de Ciutadania, Aída Guillén, “la territorialització és clau”, en tant que “és als barris on es veuen i es copsen millor les situacions”. En aquest sentit, Barcelona acollirà el 2018 una trobada internacional per promoure el municipalisme en la defensa dels drets humans.

El pla desenvoluparà les 10 accions al llarg dels quatre anys de legislatura i està previst que, de mitjana, suposi un desemborsament anual d’un milió d’euros.