L’artista i investigadora del transvestisme Rubén Antón descobreix cada setmana al ‘PlaçaTísner‘ noms del col·lectiu LGTBIQ+, en molts casos desconeguts però que són clau en la història de la dissidència de gènere. Per Antón són referents que considera molt importants per a la visibilització artística del col·lectiu.

En aquesta ocasió, però, la tria és ben diferent i sorprenent. Són personatges de ficció molt populars en el món de l’animació, el còmic o les pel·lícules de fantasia. Es tracta de recordar personatges que han canviat de gènere i que, segons Antón, “a tots ens semblava normal o ho vèiem com un moment graciós”. Parlem de Bugs Bunny, Mortadel·lo, els barrufets, els gremlins, Anarcoma i E.T., l’extraterrestre.

Bugs Bunny

Creat per Tex Avery als anys 40 per a Warner Bros

Segurament tots recordem Bugs Bunny des de petits. Però és molt possible que no siguem conscients de tots els moments de transvestisme que ens ha donat el personatge. Per Rubén Antón es tracta de l’exemple “més icònic dels dibuixos animats clàssics en referència al transvestisme”.

Aquestes són algunes de les principals aparicions:

  • la sirena, any 1944, al capítol ‘Hare ribbin”
  • la ranxera, any 1945, capítol ‘Hillibilly hare’
  • el barber de Sevilla, any 1946, capítol ‘Rabbit of Seville’
  • la valquíria, any 1957, capítol ‘What’s opera, Doc?’

La Barrufeta

Creació de Peyo per al còmic ‘Els Barrufets’

La Barrufeta va aparèixer per primera vegada al capítol ‘La Barrufeta’, publicat el 1966. La història explica que va ser creada per Gargamel perquè els barrufets la trobessin en el bosc i es barallessin per ella. Va ser el barrufet Forçut qui la va trobar, i va explicar als altres que era com un barrufet però amb perruca i vestit. Aquest fet, va provocar moltes crítiques i rebuig.

Va ser el Gran Barrufet qui va convertir a la nouvinguda en una barrufeta bona, i amb un encanteri màgic la va convertir en “rossa i bonica“, com tothom la coneix. Un fet que per Antón demostra que “ser dona en un món d’homes sempre ha provocat controvèrsia“.

Greta, l’única gremlin femenina

‘Gremlins 2: La nueva era’, Joe Dante (1990)

Aquest personatge és l’únic gremlin que després de beure una poció que tenia el símbol de masculí i femení es va convertir en la malvada de la pel·lícula, a més de ser “la súper vedet atractiva“.

Entre les escenes destacades, Rubén Antón recorda “l’atac a petons a Forster, un treballador del Clamp Center, a qui deixa marques de pintallavis per tota la cara”. A més, al final de la cinta, apareix amb un vestit de núvia preparada per casar-se amb aquest treballador, sent l’únic gremlin que sobreviu. Antón destaca una frase de la Greta al seu estimat: “No tinguis por als teus sentiments!“.

E.T. surt de l’armari

‘E.T., l’extraterrestre’, de Steven Spielberg (1982)

I en aquest recorregut per personatges famosos de còmic, animació o pel·lícules de fantasia que en algun moment s’han “convertit” en dona, Rubén Antón creu que no podia faltar una seqüència “més que icònica”. Es tracta del moment que l’E.T. surt literalment de l’armari de la casa que l’ha acollit, vestit amb roba de dona.

Mortadel·lo, mestre de la disfressa

‘Mortadel·lo i Filemó’, de Francisco Ibáñez (1958)

Un altre personatge que tampoc no s’ha volgut deixar el Rubén Antón és el popular personatge creat per Francisco Ibáñez, Mortadel·lo. Per Antón, se’l coneix com al mestre de la disfressa, una etiqueta que considera “amb una càrrega superficial i negativa quan fa referència als personatges transvestits”.

Tot i això, són molts els moments en què Mortadel·lo apareix vestit de dona “en què li passen coses de senyores, com per exemple que l’intentin robar o enganyar d’alguna manera”.

El primer transvestit de la història del còmic

‘Anarcoma’, de Nazario (1978)

I per tancar aquest recorregut, Rubén Anton ha triat “el primer personatge transvestit de la història del còmic“. Es tracta d’Anarcoma, creat per Nazario Luque, de fama internacional que en les seves vinyetes mostra la Barcelona “canalla” de la transició dels anys 70 i 80.

Anarcoma pren el seu nom d’anarquia i corcó (“carcoma”, en castellà). Va aparèixer a la revista ‘El Víbora‘ a finals dels 70. Més tard, es van publicar recopilatoris individuals en diverses llengües. El volum ‘Anarcoma, obra gràfica completa’ està publicada per Ediciones La Cúpula.