La persona experta en sèries del ‘Plaça Tísner‘, Mariona Borrull Zapata, ens presenta set sèries que retraten molt bé les campanyes electorals o la vida que gira al voltant de la política. Una tria en què ja avisem que no hi és ‘El ala oeste de la Casa Blanca’ perquè per Borrull “qui té interès per les sèries polítiques, ja l’ha vista, i qui no, és difícil que s’empassi set temporades per posar-se al dia”.
‘Baron noir’ [2016-18]
RTVE Play
Comencem per la sèrie que va causar furor entre la política espanyola quan es va estrenar el 2016. Segons explica Mariona Borrull, Pedro Sánchez la va recomanar a Pablo Iglesias, i a ell també li va agradar, fins al punt de dir que volia posar-la a les seves classes com a exemple de tàctica política. Són 25 capítols que es poden veure en obert a RTVE Play.
En la seva primera temporada, la sèrie aborda com Philippe Rickwaert, l’alcalde de Dunkerque, s’enfronta al complet arraconament polític del seu partit, després que el deixin penjat a les primàries. Ell és un, contra un complot sencer, i les municipals són a tocar. Però vet aquí que s’alia amb una política de la dreta i junts comencen a maquinar per anar portant a tothom que sigui una mica centrista al seu terreny.
‘The newsroom’ [2012-14]
HBO Max
El que més ha avorrit Mariona Borrull de les últimes campanyes electorals són els debats. Assegura que són una seqüència de discursos prefabricats i tancats que no permeten un vertader debat. Per això, demana fixar-se en el mètode trencador que proposa aquesta sèrie.
A ‘The newsroom’, un presentador de notícies passa de ser un treballador totalment complaent a convertir-se en un lluitador aferrissat pel compromís i la llibertat del periodisme polític. El creador de la sèrie, Aaron Sorkin, sempre idealista, recupera el mite de l’heroi americà del western en una sèrie repleta de tirotejos verbals aguts. Qui busqui política realista, que no s’hi acosti.
‘Queenmaker’ [2023]
Netflix
Ara rebaixem una mica la dosi d’homes blancs cis amb corbata i ens endinsem en una sèrie novíssima d’aquestes per no recomanar a ningú amb la tensió alta. Des de fa anys que els K-Dramas són, segons Mariona Borrull, els reis del thriller polític, “i punt”.
A ‘Queenmaker’, una líder sindical i una mercenària dels alts cercles empresarials s’associen perquè la sindicalista es presenti a les municipals de Seül, i guanyi davant dels monstres polítics que hi competeixen. L’una té carisma i l’altra contactes. I les dues poc escrúpols. Borrull assegura que “és com ‘Princesa por sorpresa’, però amb mala llet”.
‘Vota Juan’ [2019]
Movistar Plus+
Sense ser la preferida de Mariona Borrull, reconeix que explica molt bé “les diverses dissonàncies de la dreta política espanyola”. ‘Vota Juan’, que té segona i tercera temporada, explica com Juan Carrasco, un ministre d’Agricultura mediocre, es presenta a les primàries espanyoles.
I ens recorda, naturalment, a polítics espanyols reals. De fet, els creadors de la sèrie han comentat que els va costar molt aconseguir diners per la primera temporada tot i l’èxit de la seva sèrie anterior, ‘Aupa Josu’, una mena de ‘Vota Juan’ que ETB va cancel·lar sense gaire explicacions. Sembla que encara costa fer sàtira en aquest país.
‘Veep’ [2012-19]
HBO Max
Recuperem un altre clàssic modern d’HBO que tampoc no es tallava un pèl a l’hora de fer crítica. El seu creador, Armando Lannucci, va escriure també ‘In the loop’ i ‘The thick of it’. ‘Veep’ no va canviar res de la comèdia anterior, però va deixar una bona pila de moments icònics.
A més, tenia la deessa de la simpatia com a protagonista, Julia Louis-Dreyfus, que venia de ‘Seinfeld’. És l’actriu que més vegades seguides ha guanyat l’Emmy per un mateix paper (sis consecutives). Per Mariona Borrull és una d’aquelles històries que “es deixen agafar i deixar anar quan es vol, com si el millor fos veure-la a trossets”.
‘Silvio (i els altres)’ [2018]
Filmin
Ara una sèrie molt mini, que també té una versió com a pel·lícula molt llarga. Per a Mariona Borrull, el seu director, Paolo Sorrentino, “és el mag de l’excés” i per això no li sorprèn que retrati l’opulència d’Il Cavaliere mentre mou els fils per ser reelegit president per tercera vegada.
Motius per veure-la? Per Borrull és imprescindible si us agrada “l’existencialisme aristocràtic” de Sorrentino (‘La gran bellesa’, ‘The young Pope’, ‘Fue la mano de Dios’), perquè és pur Sorrentino. Sinó, aneu directes a una escena que vol demostrar com la política és pur màrqueting: Berlusconi truca a números a l’atzar per tal de convèncer els ciutadans, sense res més que la seva paraula, que el votin. Un cop acaba la trucada, el votaríem fins i tot nosaltres.
‘Years & years’ [2019]
HBO Max
Mariona Borrull es pregunta si ja tenim superats personatges “tan boris-johnsonians” com el que interpreta Emma Thompson en aquesta sèrie. I diu no tenir-ho gaire clar..
Es tracta d’una sàtira cruel que parla d’una massa de votants estúpida i gregària. Però ‘Years and years’ té la capacitat de generar converses que d’altra banda no tindríem a la televisió. I, segons Borrull, el que és millor és que la història es desmarca de la figura “heroica o antiheroica” del polític i torna al debat a peu de carrer. I això, en temps electoral és on hauria de ser. Ja sigui al Regne Unit o a Barcelona.
