L’artista i investigadora del transvestisme, Rubén Antón, descobreix cada setmana al ‘PlaçaTísner‘ noms del col·lectiu LGTBIQ+ en molts casos desconeguts però que són clau en la història de la dissidència de gènere. Per Antón, són referents que considera molt importants per a la visibilització artística del col·lectiu. I en molts casos, assegura, són tota una sorpresa.
Es tracta de set personatges històrics que han estat totalment oblidats com Margarida Borràs (segle XV), Eleno de Céspedes (segle XVI), sor Fernanda Fernández (segle XVII), Leopoldo Fregoli (segle XIX), Ernesto Foliers (primera dècada segle XX), Fátima Miris (principis segle XX) i Manuel Izquierdo, “Derkas” (segona dècada segle XX).
Il·lustracions: Rubén Antón
Margarida Borràs (s. XV)
La primera referent trans a l’estat espanyol
Margarida Borràs va néixer a Palma en una família burgesa mallorquina. Més tard, va viure a València on va ser executada a la forca per transvestisme al 1460. La història ens ha arribat pel dietari d’un capellà, en què explicava que ella havia nascut com a home i que vivia amb robes de dona i fent-se dir Margarida.
Actualment, existeix una placa amb el seu nom a la plaça del mercat de València, on va ser executada. A més, des de l’any 2002, els premis anuals que lliura el Casal Lambda de València porten el seu nom.
Eleno de Céspedes (s. XVI)
El primer cirurgià mestís i trans de l’estat espanyol
Eleno era fill de mare morisca, esclava i pare blanc de Granada. Va viure quan les dones no tenien accés a la formació acadèmica. Per això, tot i que va néixer com a Elena, va passar gran part de la seva vida vivint com a home. De fet, es va haver de mutilar els genitals per passar els primers controls de la inquisició.
Segons explica Rubén Antón, algú el va delatar a l’església. La condemna van ser 200 fuetades i treballar sense cobrar durant 10 anys a diferents hospitals. L’any 2012, a Granada, el van reconèixer amb una placa que diu: “Primera dona cirurgiana i transsexual”. Per Antón, però, si es feia dir Eleno i va viure com un home, està clar que s’identificava amb aquest gènere.
Sor Fernanda Fernández (s. XVII)
Monja caputxina i una de les primeres persones intersexuals de les que tenim constància
Va néixer a Granada l’any 1755. Els seus pares eren molt religiosos i ella, amb 18 anys, es va fer monja. No va ser fins als 32 anys que va confessar que notava unes sensacions estranyes entre les cames a certs moments del dia.
Els metges van determinar que sor Fernanda tenia un micropenis, tot i que segons Antón, podria haver estat “un clítoris expandit“. El monestir de les caputxines on vivia la va expulsar, la van enviar amb els seus pares i li van obligar a vestir-se d’home per “evitar problemes amb les altres monges”.
Leopoldo Fregoli (s. XIX)
El primer transformista de la història
A Leopoldo Fregoli, d’origen italià, se li atribueix la “invenció” del transformisme escènic. Això vol dir que amb una sola persona en escena es representava diferents personatges. No només masculins i femenins, sinó també de diferents classes socials.
També porta el seu nom d’una síndrome de dissociació, la síndrome de Fregoli, que consisteix en un deliri de falsa identificació que comporta que el pacient pensi que coneix una persona que realment no coneix. Un altre dels efectes és que el pacient pensi que totes les persones són en realitat la mateixa persona.
Ernesto Foliers (s. XX)
El primer transformista de l’estat espanyol
Fart de no trobar feina interpretant personatges masculins, Ernesto Foliers va decidir vestir-se de dona i convertir-se en el primer imitador de cantants de varietats. I sorprèn que, en moltes de les actuacions, treballava amb la col·laboració de la seva dona.
Rubén Antón explica que alguns dels primers casos de transformisme eren homes heterosexuals i estaven casats. Per això, es queixa que moltes de les crítiques que reben els transformistes “venen de l’heteronorma” quan ells són “els nostres propis referents“.
Fátima Miris (s. XX)
Primera dona transformista
A principis del segle XX, ja era habitual veure transformisme fet per homes als teatres. Era el moment que fossin les dones les que comencessin a interpretar papers masculins. La primera a fer-ho va ser l’actriu i cantant italiana Fátima Miris, que va seguir el camí obert per Fregoli.
El transformisme femení, però, ha estat molt menys reconegut. De fet, Rubén Antón assegura que després de cinc anys de recerca, fa poc que ha començat a trobar-ne casos documentats. I ara, diu, li està costant de trobar entrevistes a “aquestes dones pioneres que es van posar els pantalons a sobre d’un escenari“.
Derkas (s. XX)
Primer imitador d’estrelles barceloní
Manuel Izquierdo, conegut artísticament com a Derkas, es va fer molt conegut a Barcelona als anys 20 com a imitador d’estrelles de l’època. Va aprendre cant i piano al conservatori del Liceu i va treballar a diferents cabarets del barri Xino i del Paral·lel. També va actuar fora de l’estat, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina.
Diu Rubén Antón que, segons explica la llegenda, quan Derkas ja era famosa a Barcelona, es va presentar a un certamen de bellesa femenina a Berlín. Un cop va guanyar el concurs, va sorprendre a tothom traient-se la perruca i mostrant al públic i al jurat que era un home. “Tot un escàndol“, assegura Antón.
