La sardana és un element recurrent en l’obra de Pablo Picasso. De fet, la dansa tradicional catalana va anar prenent una importància creixent en les representacions que en va fer l’artista al llarg dels anys, sobretot al voltant de la dècada dels 60.
El compositor, director musical i divulgador cultural Xavier Pagès-Corella explica al ‘Plaça Tísner’ que “Picasso va defensar els valors de la cultura catalana en moltes de les seves obres artístiques i una prova és el retorn cíclic al voltant de la temàtica de la sardana”. En trobem diversos exemples, però els més emblemàtics són, per la seva repercussió, els murals de grans dimensions que hi ha al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
I és que la representació sardanista més visible de les que va fer Picasso se situa a la façana del COAC. Està ubicada a tocar de la Catedral de Barcelona, en un dels punts més transitats de la ciutat. També hi ha un segon dibuix d’una sardana, segurament menys conegut, a l’interior de l’edifici, a la sala d’actes. L’artista va regalar a l’entitat ambdues representacions, en què es poden veure músics i dansaires agafats de les mans, l’any 1960.
El valors de la germanor i de la pau
Segons Pagès-Corella, que és director de la Barcelona Modern Ensemble i de l’Orquestra de Cambra Catalana i professor al Conservatori del Liceu, Picasso “vinculava la sardana als valors de la germanor i de la pau“. El músic, que divulga continguts a través de les xarxes socials, explica que la primera aparició de la sardana en una obra de Picasso és del 1952 i assegura que al llarg dels anys el pintor va anar incorporant elements nous i elaborant més les seves representacions de la dansa.
Com també relata el llibre ‘La iconografia de la sardana en l’obra de Picasso’, de Josep Mainar i Jaume Vilalta, en trobem altres exemples com el dibuix conegut com ‘La sardana de la pau’, que Picasso va fer al Cafè de Ceret l’any 1953. També el publicat a la revista ‘Cavall Fort’ el 54 i el conegut com ‘La sardana de l’amistat’, del 1959, en color i que es va utilitzar per al mocador dels congressistes del Festival Mundial de la Joventut.
