Després de triomfar amb l’obra ‘El buen padre’, una història molt personal de l’artista, la il·lustradora i dibuixant Nadia Hafid Márquez presenta ara al ‘Plaça Tísner’ el seu segon còmic, ‘Chacales’. Està protagonitzat per tres persones amb un trastorn explosiu intermitent, un trastorn que provoca, a qui el pateix, atacs sobtats de ràbia.
En aquest cas, són tres històries amb tres protagonistes diferents que el pateixen. Es tracta d’una jove inadaptada, un adolescent massa pendent de les tecnologies i una senyora gran solitària. Tot i ser una patologia estudiada a escala mèdica, aquest nexe d’unió entre els tres personatges li serveix a Hafid per parlar d’altres temes com la precarietat, l’exclusió social, la soledat o la frustració.
Menys és més
L’estil gràfic de Hafid és minimalista. Pocs traços, colors plans i uns personatges sense expressió a la cara: “Ho he anat depurant, em vaig adonar que per explicar certes coses no m’ajudava gaire els detalls… que les cares no tinguessin rostre deixava un buit que obliga el lector a ser més participatiu perquè ha de deduir els sentiments dels personatges”.
Col·laboracións a mitjans de prestigi
Nadia Hafid, a banda de fer còmics, treballa per encàrrec a mitjans com el ‘New Yorker’, ‘El País’ o ‘The Economist‘. Tot i que reconeix que amb els còmics té més llibertat creativa, assegura que li respecten el seu estil. A més, diu, li sembla interessant que s’hagi d’adaptar a un text que no sigui seu perquè l’obliga a experimentar altres recursos i, de pas, aprèn temes nous. Això sí, a vegades els temps de lliurament tan curts l’obliguen a treballar a un ritme molt més alt del que està acostumada.
