Mou Ghazouan, conegut artísticament com a Mou G, va començar a practicar el breaking sent un adolescent i l’ha portat a participar en competicions d’alt nivell. Aquesta dansa urbana també ha estat la porta a dues d’altres facetes: la d’actor i la de músic. Ha treballat en diversos llargmetratges i, després de treure alguns senzills, ara prepara la publicació del seu àlbum de debut.
Participar en uns Jocs Olímpics?
L’any 2020, ja es va plantejar dedicar-se a la disciplina del breaking com a esport. Però segons ha explicat a ‘Plaça Tísner‘, el va cridar més “la part artística”. Tot i això, la confirmació que la dansa urbana entra de ple als Jocs Olímpics ha fet que el Mou s’ho estigui acabant de pensar: “Jo cada vegada em sento més apartat d’aquest vessant més esportiu, però ho decidiré les properes setmanes“.
L’artista ha volgut deixar clar la importància que li dona a aquesta novetat olímpica: “És una de les disciplines que més visualització, assistència i notícies està generant en els últims anys”. De fet, ha dit, “els organitzadors estan molt sorpresos i estic convençut que el breakdance li donarà públic i prestigi als Jocs Olímpics perquè és una cultura molt gran“.
Àlbum de debut a la vista
Si ens centrem en la faceta musical, Mou G està en un moment important de la seva carrera. En els propers dies sortiran els primers senzills del que serà el seu primer àlbum que té previst publicar després de l’estiu: “Només ens falta gravar tres cançons i tenim tot l’estiu per treballar-lo tranquil·lament“. Una música que ha definit com una fusió entre un pop clàssic americà amb sons marroquins.
El “mosaic” de Mou-G
- Un paisatge: Marràqueix. Tot i que en Mou va néixer a Tànger, recorda amb especial afecte la visita a aquesta ciutat del sud-oest del Marroc. Diu que la seva atmosfera li transmet molta pau fins al punt de semblar que el temps s’aturi.
- Un animal: qualsevol felí. Està en un moment de la vida en què se sent molt identificat amb aquesta família de carnívors que inclou des de panteres i tigres a linxs i gats. Li agraden perquè són lleugers, autosuficients, independents i sigilosos.
- Un mestre: en Valen. És qui el va acollir com si fos el seu germà petit i el va saber aconsellar amb la seva mirada crítica, però no excessivament dura. El va ajudar, diu, a créixer i confiar en ell mateix.
- Una data: 22 d’abril del 2019. És el dia que va rebre la trucada per participar en la pel·lícula ‘Malnazidos’. Acabava de decidir deixar la feina per centrar-se en la seva vocació artística i va sentir que la vida li enviava un senyal: li deia que era la decisió correcta.
- Un objectiu: desenvolupar-se artísticament, amb el “breaking”, la música i la interpretació; fins aconseguir expressar el que sent amb un nivell creatiu del que se senti orgullós.
- Una plaça: la del Gas, a la Barceloneta, on va quan el preocupa alguna cosa. S’estira en un banc boca amunt, mira el cel i deixa perdre la mirada en els reflexos del gran edifici que hi ha. Una imatge que li recorda la petitesa de l’ésser humà i l’ajuda a aterrar les idees i decidir com seguir avançant.
