Mireia Capdevila Candell fa 15 anys que es dedica professionalment a la música, però no la veuràs damunt de l’escenari tocant un instrument. La seva feina és assistir als intèrprets que ho necessiten passant les pàgines de la partitura durant un concert. Una tasca que per Capdevila és “de molta responsabilitat ja que es nota molt si t’equivoques”.
Capdevila ha passat pel ‘Plaça Tísner’ per parlar d’aquesta especialitat. Ella és l’única girafulls professional de Barcelona. De fet, assegura que li costa trobar algú que ho pugui fer quan ella no hi pot anar. Més enllà de tenir coneixements i formació musical, els requisits bàsics per dedicar- s’hi, explica, són tres: capacitat d’adaptar-se a l’artista que ajudes, ser discreta i molt precisa.
És una feina que si t’equivoques es nota molt. S’ha de ser molt atrevit per sortir a l’escenari”
La figura del girafulls normalment és necessària quan el piano fa d’acompanyament en un recital o bé en concerts de cambra. Mireia Capdevila es col·loca al costat de l’intèrpret i està pendent per si perd el fil de la línia melòdica. Ens assegura que gairebé no hi ha preparació prèvia. “En alguns casos es fa assaig previ, però moltes vegades la lectura de partitures va ‘a vista’, és a dir, just a arribar et trobes amb els pentagrames que has de llegir pels artistes”. I això no és fàcil, afegeix, perquè “cada un és diferent, i no sé mai amb quina partitura vindrà el pianista”.
Música, però també historiadora i escriptora
Capdevila ha fet la carrera de piano i flauta travessera al Conservatori de Barcelona i al de Sabadell. No s’estrena com a girafulls fins als 30 anys, pràcticament. “Un dia vaig haver de substituir la meva professora del conservatori i així va començar tot“. La de girafulls, però, no és la seva única feina. És historiadora, escriptora i coordinadora de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Un centre d’anàlisi i recerca sobre el govern local i les polítiques públiques de l’administració.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
