El fotògraf Manuel Outumuro Conde s’ha mostrat convençut en una entrevista al ‘Plaça Tísner’ que el concepte de “fotogènia” no existeix. En tot cas, ha ironitzat, “més que fotogènia, el que hi ha és bona o mala il·luminació”. I en el retrat, ha afegit, el més important i més difícil és aconseguir treure l’ànima, que segons ell és la llum.
Primer guanyador a l’estat d’un premi Lucie
Precisament, Outumuro és reconegut per com treballa aquesta llum en les seves fotografies, una qualitat que ha ajudat que hagi estat distingit amb un premi Lucie, l’equivalent als Oscars de la fotografia. El guardó mai havia estat guanyat abans per un fotògraf espanyol i reconeix la carrera d’una mirada inquieta que sempre reivindica els seus orígens com a via d’aprenentatge del seu art.
Outumuro Conde fa més de 30 anys que té una càmera fotogràfica a les mans. Format en disseny gràfic, es va decantar per la fotografia de forma autodidacta i des de llavors s’ha convertit en un dels grans noms, tant a casa nostra com a escala internacional, en camps com els de la moda o el retrat. Pel seu objectiu hi han passat cineastes, escriptors, músics, esportistes i milers de models que han exhibit la roba de les marques més importants de la indústria.
Una “selfie” no és una fotografia”
“Viatjo sense càmera”
El fotògraf s’ha declarat molt poc mitòman de les càmeres i assegura que no té un vincle sentimental amb cap. De fet, ha explicat que viatja sense càmera i en lloga una quan arriba al lloc de feina. I sobre l’ús dels mòbils com a càmeres fotogràfiques, si bé ha admès que en certa manera ha democratitzat la fotografia, ha volgut deixar clar que per a ell una “selfie” no és una fotografia. En tot cas, ha matisat, pot ser “una instantània, un record, un moment”. També ha afegit, però, que “això no vol dir que hi hagi fotos de l’àlbum familiar que puguin ser molt bones“.
El projecte pendent
Outumuro ha avançat en el programa un dels projectes que encara té pendents. La idea és recuperar la Galícia rural de la seva infantesa, un treball que inclourà retrats “de la poca gent que ens queda al camp”, ha detallat el fotògraf. De moment, ha assegurat, té totes les imatges al cap i ara “només” caldrà fer les fotografies. El que sí que ja té és un acord per exposar-les a Ourense, la província on va néixer i viure fins als 10 anys.
