L’escriptora i col·laboradora del ‘Plaça Tísner‘, Marta Carnicero, ens convida a aprofundir en les complexitats i el rerefons que s’amaguen darrere de les relacions maternofilials. Per fer-ho, Carnicero fa un recull de cinc llibres que narren històries d’enfrontament, comprensió i bellesa en què els vincles entre les mares amb els seus fills són els protagonistes.
L’estiu que la mare va tenir els ulls verds
Tatiana Tibuleac. Traducció de Corina Oproae (Amsterdam, 2022)
La novel·la ens presenta un relat profundament dolorós però que, malgrat tot, val la pena. Amb un text líric, lluminós i bellíssim, Tatiana Tibuleac narra la història d’un fill violent que només sap dirigir-se amb ràbia i insults a una mare marcada per la pèrdua. Aviat, però, al protagonista se li presentarà l’última oportunitat per acostar-se a la seva progenitora, i serà gràcies a això que descobrirà l’enorme bellesa que la mare té per oferir.
Llévame a casa
Jesús Carrasco (Seix Barral, 2021)
Jesús Carrasco, escriptor reconegut internacionalment pel seu llibre ‘Intemperie’, presenta una novel·la escrita amb molta sensibilitat, de les que aconsegueixen dur-nos del que és particular cap a l’universal. Centrada en una família en la qual tothom, d’una manera o altra, es pot reconèixer, ens trobem amb un noi establert a l’estranger que es veu obligat a tornar a casa quan el pare mor per encarregar-se d’una mare que cada dia serà més dependent. Aquesta novel·la aparentment senzilla tracta, en paraules de l’autor, de la “responsabilitat de ser fill i de les conseqüències que implica assumir-la”.
No he salido de mi noche
Annie Ernaux. Traducció de Lydia Vázquez Giménez (Cabaret Voltaire, 2022)
La novel·la d’Ernaux es compon de les notes que l’autora va prendre arran de l’Alzheimer de la seva mare, que es va declarar a finals del 1983 i va durar fins a mitjans del 1986. Aquestes anotacions, que l’autora no ha reescrit ni editat, relaten la frustració que va significar assistir a la pèrdua progressiva de facultats de la seva mare. Ernaux plasma alguna les seves obsessions al relat, com ara l’amenaça de la degradació per culpa de la malaltia, així com la identificació amb la mare, en qui es reconeix sovint.
Vincles ferotges
Vivian Gornick. Traducció de Josefina Caball (L’Altra Editorial, 2017)
Vivian Gornick, una de les veus feministes més destacades dels anys 70 als Estats Units, ens presenta un llibre format per dues obres independents, ‘Vincles ferotges’ i ‘La dona singular i la ciutat’.
En aquesta obra ens trobem amb reflexions al voltant de l’amor romàntic, de relacions fallides, de la dependència emocional —cap a la parella i cap als fills— i del pes que tenen les convencions socials, fins al punt de fer-nos actuar de manera absurda. La narració s’emmarca en les passejades de Gornick i la seva mare al barri on vivien a Nova York.
Res no s’oposa a la nit
Delphine de Vigan. Traducció d’Oriol Sánchez Vaqué (Edicions 62, 2012)
Amb la mare de l’autora a la portada del llibre, Lucile Poirier, la història parla del suïcidi d’aquest personatge en un intent de Delphine de Vigan per entendre si aquesta mort s’hauria pogut evitar.
En aquesta biografia novel·lada, Delphine ens presenta un personatge misteriós, delirant i amb vida interior i exterior més que plena, i que conforma el pal de paller, en paraules de l’autora, d’“una família alegre i devastada”. Bona part de la novel·la és una declaració d’amor rendit i incondicional de l’autora a la seva mare, que va projectar una ombra allargadíssima sobre Delphine de Vigan.
