L’any 2015, Elena Ramírez va marxar d’un poble de Màlaga per estudiar a Barcelona. Anys després, és l’artista drag-king Ken Pollet i, segons ha explicat a ‘Plaça Tísner‘, hi havia un altre motiu per venir a la ciutat. Diu que, de manera inconscient, el que buscava era un espai on sentir-se més lliure i més segura, sense patir “tota la violència que hi havia al seu voltant“.
Si bé és ben conegut l’art del drag queen, no és tan habitual que persones assignades dones critiquin vestides d’home la societat a dalt d’un escenari. De fet, diu Pollet, “la gent no ha volgut mai mirar les ‘marimachos‘. Vol dones femenines”. Per això, el primer que va fer va ser crear la Boy Band Queer That. Era la manera d’arribar a un públic més ampli, a l’estil d’un cavall de Troia.
Un moviment crític i terapèutic
El moviment drag-king, explica Pollet, parodia els codis de la masculinitat hegemònica per subvertir-los. Per tant, l’objectiu no és imitar el poder masculí, sinó “parodiar-lo per desconstruir-lo“. Una crítica que, assegura, va dirigida a “l’estil d’home que governa el món” i a tot un sistema capitalista que considera “masclista, colonialista i xenòfob“.
La primera vegada que va actuar com a Ken Pollet va ser el 2018 en una sessió del Sarao Drag Futuroa. Ho recorda com “una experiència increïble” perquè la va ajudar sentir-se orgullosa de com era. I també va ser conscient de “l’homofòbia que tenia quan era petita“. Aquella mateixa nit, diu, “vaig reconciliar-me amb el meu passat, tot gràcies al potencial terapèutic del drag“.
Una festa internacional drag a Barcelona
L’art del drag-king és cada vegada més visible a la ciutat gràcies a festes com la que tindrà lloc aquest dijous a l’Apolo, la International Drag Kings Revolution. Una festa impulsada per Ken Pollet, que la defineix com un “anticoncurs”, perquè considera que a vegades aquest tipus de cites generen massa competitivitat. I per Ken Pollet, el més important és la llibertat d’expressió que hi ha.
El “mosaic” de Ken Pollet
- Una data: el 16 de març del 2018. El primer cop que Ken Pollet va pujar a un escenari. Concretament, el de la Sala 3 d’Apolo en el primer Futoroa Sarao Drag. Des de llavors no ha deixat d’activar l’escena drag-king de la ciutat.
- Una peça de roba: la samarreta blanca Imperio. Un bàsic de la indumentària íntima masculina que llueix amb una naturalitat que sent que no li està permesa a una persona assignada dona.
- Un adjectiu: “marimacho” (en català, “gallimarsot” o “homenot”). Una etiqueta que discrimina a qui no encaixa en el rol normatiu de dona i que ha decidit reapropiar-se en un acte d’empoderament i desconstrucció del gènere.
- Un referent: Jack Halberstam. El punt de vista etnogràfic i filosòfic amb què aquest autor aborda les masculinitats té molts punts en comú amb la recerca que ell mateix està realitzant. La seva obra el va encoratjar a seguir investigant per aquest camí.
- Una festa: la Drag King AntiRace. Un espai de trobada per als artistes drag-king que visibilitza una disciplina artística infrarepresentada fins i tot dins del moviment queer.
- Una plaça: la plaça de Navas, al Poble-sec. És el lloc on es troba amb la seva gent des que l’any 2015 va venir a Barcelona per estudiar un màster en filosofia i va deixar enrere el poble malagueny on es va criar. Diu que aquesta plaça fa que se senti a casa. Esperem que a ‘Plaça Tísner’ també s’hi pugui trobar.
