“No la vaig buscar, me la vaig trobar”, explica Jordi Baron Rubí sobre els seus inicis en la fotografia. Va ser acompanyant el seu pare, antiquari de professió, que li van venir ganes de capturar en imatges les escenes dels pisos que anaven a buidar. Hem aprofitat que presenta part d’aquest treball, Domus Barcino, al festival Revela’T per parlar amb ell a ‘Plaça Tísner‘ d’aquest i altres dels seus projectes.
Domus Barcino
En Jordi havia crescut en un pis de Sant Andreu que no s’assemblava gens als que va trobar al Gòtic i l’Eixample quan, amb 15 o 16 anys, va començar a ajudar en el negoci familiar. Aquest contrast, sumat a la coneixença del fotògraf Toni Catany, van empènyer-lo de manera natural a fer fotografies d’aquests espais que reflecteixen una manera de viure en extinció.
Va començar a fer fotografies en sistema analògic i blanc i negre, més endavant va passar al digital i ha estat èpoques sense fer-ne, però a dia d’avui creu haver fotografiat entorn de 200 pisos. Afirma que hi ha objectes que es repeteixen arreu: “A les golfes sempre hi ha les rajoles de recanvi, la gàbia del periquito, la gibrelleta i el pessebre”, posa com a exemple.
Entre les peces sorprenents als ulls actuals, destaca els pots amb fetus d’humans i d’animals que hi ha en cases antigues de metges o armes trobades en llars on habitava algú que havia viscut la Guerra Civil.
Jugar amb el temps
La conjugació entre la professió d’antiquari i la tasca com a fotògraf es complementa amb un vessant com a col·leccionista. Va començar a recollir fotografies del segle XIX als anys 90, en un moment que aquest tipus de material no generava interès i era econòmic.
L’estètica d’aquestes imatges el va inspirar en el seu projecte Barcelona fitxer antropològic, que va dur a terme entre entre 2006 i 2010 i en què va fotografiar entorn de 400 persones anònimes a la platja de la ciutat imitant l’aspecte de les fotografies policials de més d’un segle enrere. Entre els seus treballs també destaca Ídols, realitzat entre 2002 i 2004, en què prenia imatges de maresdedeu i sants desposseïts de tot atribut religiós i les traslladava a paper en documents com testaments antics.
El “mosaic” de Jordi Baron
- Un referent: Man Ray. El considera l’artista total, una figura que va fer tota mena d’experiments amb la fotografia i va deixar una obra molt singular i creativa.
- Un acompanyament: Toni Catany. El fotògraf mallorquí era amic de la seva família i va ser a través d’ell que en Jordi es va introduir en el món de la imatge.
- Una càmera: la Nikon FM 2. En Jordi no és gens mitòman i considera aquests aparells simplement una eina per fer fotografies. Però sí que guarda afecte per aquesta petita càmera mecànica que va ser una de les primeres que va utilitzar.
- Una col·lecció: la de fotografies del segle XIX. En Jordi en va començar a adquirir als anys 90 a llibreters de vell, subhastes i als Encants i en segueix buscant i comprant.
- Un festival: Revela’T, el Festival Internacional de Fotografia Analògica Contemporània que arrencarà aquest dissabte a Vilassar de Dalt una nova edició. En Jordi hi exposa imatges del seu projecte Domus Barcino, del qual avui ens ve a parlar.
- Una plaça: el pla de Palau, perquè és el lloc on es va fer la primera fotografia de la història d’Espanya i un espai que molts altres fotògrafs han capturat amb la càmera.
