El ‘Macbeth’ de Jaume Plensa arriba al Liceu amb escenografia i vestuari a càrrec de l’artista que també és responsable, per primera vegada, de la dramatúrgia. És el debut de Plensa en la direcció escènica i ha explicat al programa ‘Plaça Tísner’ perquè ha acceptat el repte: “Volia veure si podia expressar el que jo crec que és Macbeth”.
L’escultor i artista plàstic barceloní assegura que el clàssic de William Shakespeare és el seu “gran llibre de capçalera” i que treballar en l’adaptació per a òpera que en va fer Giuseppe Verdi és un somni fet realitat. Més encara al Gran Teatre del Liceu: “És la meva ciutat, on vaig començar a veure òpera de nen, és com tancar un cercle”.
M’ha honorat molt que s’acosti a mi el territori musical”
“No sé si abans hauria estat possible”
Plensa, que al setembre passat va inaugurar les portes que ha fet pel Liceu, explica que la proposta li arriba en un moment en què sent tenir prou bagatge: “Per poder fer aquesta obra has de tenir una densitat i unes vivències humanes que no sé si abans hauria estat possible”. També que tot plegat implica una vinculació amb el Gran Teatre que l’afalaga: “M’ha honorat molt que s’acosti a mi el territori musical”.
Destaca, a més, que disposa d’un “equip extraordinari” integrat per col·laboradors com Leo Castaldi, per la direcció d’escena; Nadia Balada, pel vestuari, o Marc Salicrú, per l’escenografia, entre altres professionals.
El director d’orquestra és el mestre Josep Pons, amb qui Plensa havia treballat prèviament, i el repartiment està encapçalat pel baríton italià Luca Salsi, en el paper de Macbeth, i la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky, interpretant Lady Macbeth.
Un mes “tancat” al Liceu
Jaume Plensa ha estat “un mes tancat al Liceu” preparant l’estrena i acabant de donar forma a un muntatge en què va començar a treballar l’any 2019. Adverteix que el públic reconeixerà el seu estil perquè això és “inevitable”, però que l’escenografia és abstracta i sense artificis tècnics: “Està fora de temps, no té una època concreta”.
Pel que fa al vestuari, explica que està integrat en l’escenografia i que els personatges tenen un “toc entre religiós i guerrer” que respon a algunes de les seves “debilitats”.
Respecte màxim per Shakespeare i Verdi
L’artista adverteix que respecta tant l’escriptor anglès i el compositor italià que no ha tocat “ni una coma” i que no ha volgut transformar l’obra, sinó “crear un pont que uneixi Shakespeare i Verdi amb el públic”.
És una de les obres de Shakespeare que millor expressa la complexitat d’un ésser humà”
El que sí que vol canviar Plensa és la lectura que, assegura, s’ha fet tradicionalment de la peça: “Sembla arrogant, però estic convençut que ‘Macbheth’ mai s’ha explicat correctament”. Considera que sovint s’ha focalitzat en “el sang i fetge i l’obsessió pel poder”, però que cal fer valdre que és una de les obres de Shakespeare que “millor expressa la complexitat d’un ésser humà“.
