El músic basc Fermín Muguruza Ugarte fa gairebé 40 anys que erigeix com una de les veus més insubornables de l’escena del punk i de l’ska. A les seves credencials al capdavant de bandes com Negu Gorriak o Kortatu, i a diversos projectes en solitari, el 2018 hi va sumar una nova faceta: la de cineasta. Muguruza va estrenar fa quatre anys ‘Black is Beltza’, una pel·lícula d’animació que incloïa, també, un disc i un còmic, i que retratava les lluites de dos joves a cavall entre l’Espanya franquista i el Nova York de les primeres protestes contra la guerra.
El nou projecte de Fermín Muguruza
Ara, aquest projecte transmèdia té una segona part: ‘Black is Beltza Ii: Ainhoa’, que segueix els passos de la filla dels protagonistes del film anterior. En aquest cas, l’acció es trasllada als 80 i recorre des dels anys de plom de la violència terrorista i parapolicial al País Basc, fins a la guerra del Líban, la situació a l’Afganistan o els interessos tèrbols que s’amaguen darrere del tràfic de drogues a Marsella. Tot plegat, amb el mateix esperit crític i contestatari que caracteritza Fermín Muguruza.
La lluita pel relat dels anys 80
Per Muguruza, a l’estat espanyol hi ha un relat oficial del que va passar als anys 80 molt diferent del que ell va viure. Recorda que molts companys de professió d’aquells anys han mort per culpa de l’heroïna. Músics que van compartir escenari amb Kortatu i que, com ells, volien “ballar i passar-ho bé, però també denunciar tota la repressió que hi havia“. Muguruza reconeix que la introducció d’heroïna va ser a tot l’estat, però denuncia que al País Basc hi havia un pla específic “amb intencionalitats polítiques”, el conegut com a Zona Especial Norte (ZEN). I això, diu, és important explicar-ho “a la gent jove que desconeix aquesta història“.
