Costa d’etiquetar el treball artístic de David Espinosa. Fa de director teatral, de manipulador, de coreògraf, d’il·luminador, de dramaturg… és un creador nat. Inquiet. Una ment privilegiada a la recerca de llenguatges escènics nous. Alguns el posarien al calaix del que actualment es coneix com a arts vives, una etiqueta en què ell creu que no acaba d’encaixar. I es defineix com a artista escènic.

Espinosa va començar fent teatre de text, va decidir explorar la dansa contemporània i va acabar interessant-se per altres cossos. Més petits. Inerts. Els de les figures en miniatura de maquetes de tren, que va començar a moure a conveniència per explicar històries.

Per a mi, el repte era buscar teatralitat a les figures en miniatura, d’aquí va sortir la manipulació”
David Espinosa

Un manipulador silenciós

Per a ell, aquestes figures són actors, afirma Espinosa al ‘Plaça Tísner‘, “persones que representen un paper“. Els fa entrar a escena, i depenent de com els posa a l’espai tenen un signicat o un altre. La relació entre aquests cossos genera una narrativa. Els manipula davant del públic. Sense paraules: “El problema del text és que explica massa”, afirma aquest artista establert al Poble-sec.

“M’interessa molt més la idea de donar a l’espectador una imatge que ell ha d’entendre”. Suggereix. Provoca. “La ironia, el punt narratiu i visual funcionen molt bé. Una proposta singular i al mateix temps global que arriba fàcilment a tothom”, explica, en funcions de petit format. Que pot entendre un espectador de Barcelona, Moscou, Hèlsinki, Berlín, Montevideo, Varsòvia o Mont-real, per citar només algunes de les ciutats que Espinosa ha recorregut amb els seus muntatges.

El problema del text és que explica massa”
David Espinosa

Entre les seves creacions destaquen ‘Mi gran obra’, estrenada el 2012 amb figuretes en miniatura de maquetes de tren. O l’espectacle ‘Much ado about nothing’, en què reinterpreta Shakespeare sense cap moviment, tan sols jugant amb la llum i les ombres. També destaca ‘Una historia universal’, en què explica la història de la humanitat únicament amb el moviment de les figures, o ‘Teatro Caca’, el darrer projecte de David Espinosa, estrenat el 2021, en què van participar els seus fills.

Tendència a acumular

Reconeix que ara casa seva està “força endreçada”, perquè havia arribat un moment “en què no tenia espai per a tanta cosa”. Es refereix als milers i milers de figuretes de maquetes de tren, ninots, nines i joguines que formen part dels seus espectacles i que descansen en caixes i maletes repartides per diferents armaris en espera de tornar a sortir a escena. “Sempre hi havia la lluita amb els meus nens que em deien que tenia més joguines que ells“, explica Espinosa. Reconeix que té tendència a acumular, cert, “síndrome de Diògenes”. Tot el que pensa que té un punt teatral, ho arreplega. Confiem que mai no deixi de crear.