Us heu preguntat què fa que una pintura sigui bona o dolenta? O què determina que una obra sigui considerada de bon o mal gust? Una cosa té relació amb l’altra? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa l’artista Carlos Pazos a l’exposició “Bad painting?”, el seu últim projecte en què es qüestiona els criteris del gust i que ha fet en col·laboració amb l’assagista Eloy Fernández Porta.
Pazos ha assegurat al ‘Plaça Tísner‘ que la seva idea amb aquesta exposició és provocar la reflexió, més que donar respostes. Per això, diu, el títol de la mostra és amb interrogant. Per ell, la definició del que és bona o mala pintura ho decideix el poder de cada moment i, això, moltes vegades, és com a mínim “qüestionable”.
Obres “bones i dolentes” del MNAC
La majoria del centenar d’obres que es poden veure a Can Framis venen dels magatzems del MNAC i no havien estat mai exposades. Moltes vegades, explica Pazos, el museu rep donacions de lots de pintures que accepten perquè n’hi ha una o dues d’artistes famosos. La resta, considerades obres menors, “reben el mateix tracte que les altres”. Per tant, conclou irònicament, “la mala pintura està ben cuidada“.
Un altre criteri que ha tingut en compte a l’hora de fer la tria és que l’autor de l’obra no fos viu: “No volíem ferir gent que encara treballa, perquè en alguns casos poden ser grans artistes que tenen un dia dolent“. Tot i això, Carlos Pazos recorda que és important tenir criteri propi i no deixar-se influir per l’opinió oficial. Per això, diu, “a vegades m’agraden més aquests quadres. Es tracta de posar-ho tot en dubte”.
“Bad painting?” s’ha pogut veure des del 7 de febrer a l’espai Can Framis, de la Fundació Vila Casas. L’exposició s’acabarà aquest diumenge, 4 de juny, al migdia.
El “mosaic” de Carlos Pazos
- Un local: la cocteleria Bijou, que va regentar a mitjans dels anys 80, després d’haver dirigit durant un temps el saló de ball Cibeles.
- Un alter ego: l’anomenat Trompazos. El visualitza en forma d’elefant i li agrada perquè li remet a la idea d’anar topant i no encaixar amb els estàndards establerts.
- Un llegat: la Fundació PazosCuchillo, que actualment té dues seus. Una està a Lliçà de Munt i acull la seva col·lecció permanent. L’altra, a Trasanquelos, a la Corunya, programa exposicions temporals.
- Un personatge: Mickey Mouse. La seva obra, en què el record és un aspecte recurrent, incorpora sovint aquest element que el transporta a la infantesa.
- Un refugi creatiu: Cotlliure. En Carlos explica que estima molt aquesta vila costanera on des de fa temps té el seu estudi de treball.
- Una passió: acumular objectes de tota mena. Sempre està atent per no deixar escapar aquells que després pugui utilitzar en el seu treball o formar part de les seves col·leccions
- Una plaça: la d’Aligre, a París. Està molt a prop de casa seva a la capital francesa i hi va constantment perquè cada dia s’hi celebra un mercat de brocanters.
