La pel·lícula ‘Cerdita’, de Carlota Pereda, ha estat un dels títols destacats a Sitges en l’última edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Es tracta d’una història de terror a partir d’un cas de “bullying” que pateix la noia protagonista. És l’últim exemple de pel·lícules que han tractat aquest tipus d’assetjament, però no és el primer.
El guionista Manel Carrasco fa una tria en el programa ‘Plaça Tísner’ d’altres pel·lícules que, molt abans que es popularitzés el terme per referir-se a la persecució psicològica i als abusos en l’entorn de les aules, ja l’havien retratat en diverses ocasions. Són aquestes:
‘Cerdita’ (2022)
Carlota Pereda
La directora del film ja va tenir molt d’èxit amb el curtmetratge que va estrenar el 2018 amb el mateix nom i que servia de punt de partida a aquest llargmetratge. ‘Cerdita’ és un encreuament improbable entre un drama al voltant de l’assetjament, una història d’amor i una hereva de ‘La matanza de Texas’. Entenc que no tothom li comprarà la proposta, però crec que és un debut molt potent, que sap ficar-se en la pell d’un personatge protagonista que està descobrint els estupors i els dolors d’una xacra tan terrorífica com la del “bullying”.
‘Carrie’ (1976)
Brian de Palma
La pel·lícula té 45 anys i a mi se’m continua trencant el cor quan li cau la galleda de sang de porc a sobre. ‘Carrie’ comença amb una escena d’assetjament, la que les seves companyes de classe li fan quan descobreixen que li ha vingut la regla, i a partir d’aquí és una acumulació de patiments fins que esclata al final. Tant Stephen King amb la novel·la com Brian de Palma i Sissy Spacek van saber captar molt bé l’angoixa d’aquest personatge, i tot i que se suposa que és un film de terror perquè ella té poders psíquics i els fa servir, el que veritablement fa por és la tortura psicològica a què la sotmeten tant a l’institut com a casa la seva mare.
‘Léolo’ (1992)
Jean-Claude Lauzon
Una joia dels anys 90 que ens mostra la vida d’un adolescent de Mont-real que intenta sobreviure enmig d’una família disfuncional. Però el que ens interessa aquí no és ell sinó el seu germà: el Léolo té un germà gran, el Fernand, que és sistemàticament abusat per un noi del seu veïnat. Per mirar de plantar-li cara, comença a fer exercici, es posa molt fort i s’enfronta a ell… I llavors, què passa? Que tot i ser molt més alt i gros, es queda paralitzat davant del seu agressor. L’abusador el té anul·lat psicològicament perquè l’ha reduït gairebé al no res. Li ha retallat la possibilitat de revoltar-se contra la injustícia que està vivint.
‘Un pequeño mundo’ (2021)
Laura Wandel
La pel·lícula ens mostra una nena que comença a l’escola on ja va el seu germà gran. Al cap d’uns dies de ser-hi, s’adona que el seu reverenciat germà és objecte de “bullying” i això li trastoca tota la visió del món. La història transcorre de forma gairebé exclusiva a l’escola, sobretot al pati, on la sensació de deriva que viuen els personatges s’accentua amb uns paisatges totalment desenfocats, uns secundaris a qui no acabes de veure la cara i un soroll de fons constant i caòtic. Crec que és una de les pel·lícules més boniques, i més tristes, que va parir el cinema europeu l’any passat.
‘Matilda’ (1996)
Danny DeVito
Ja la novel·la original de Roald Dahl respira de fons la idea que en aquest món pots trobar professores meravelloses que fan honor a la seva professió, com la senyoreta Honey, i autèntiques sàdiques com la senyora Trunchbull. És cert que tant a la novel·la com a la meravellosa adaptació que en va fer Danny DeVito el personatge és una caricatura en un relat en què també hi ha màgia i molta justícia poètica. Però aquest és un dels encerts d’aquesta història, que aconsegueix entendre molt bé l’univers imaginari dels nens, en què una situació abusiva es pot resoldre amb una acció màgica que castigui l’abusador.
‘Cyberbully’ (2015)
Ben Chanan
Una pel·lícula per a la televisió britànica protagonitzada per Maisie Williams, que es passa l’hora sencera que dura el film sola a la seva habitació, parlant amb un desconegut per la xarxa. El que comença com un xat aparentment innocu es converteix ràpidament en una situació de xantatge i d’abús terrorífica per part d’un adult que té informació compromesa d’aquesta menor i amenaça d’escampar-la per la xarxa. I et tensa molt perquè, a més, tot i recórrer a tots els manierismes del thriller, la pel·lícula fa referència al cas real de ciberassetjament que va patir l’adolescent Amanda Todd i que va commocionar l’opinió pública.
‘Déjame entrar’ (2008)
Tomas Alfredson
Aclarint que no crec que la violència sigui la solució, en aquesta pel·lícula sueca hi té un paper clau. Però no direm més per si hi ha gent que encara no ha vist aquesta delicada història de vampirs que ens mostra… no sé si dir l’amistat, l’amor o la relació de dependència tòxica entre un nen de qui abusen a l’escola i un vampir amb aparença també infantil. Serà precisament aquesta relació que s’estableix entre els dos menors la que farà que el nen protagonista passi de ser una víctima passiva a agredir l’agressor.
‘La historia interminable’ (1984)
Wolfgang Petersen
Com en el llibre original, l’adaptació cinematogràfica ens mostra el Bastian, un nen que pateix “bullying” per part de companys de l’escola… i que fugint d’ells es troba amb el llibre que el permet capbussar-se en el món de Fantasia. Quin és el problema? Que Michael Ende va odiar tan fort aquesta adaptació que els va portar a judici i va exigir que es retirés el seu nom dels títols de crèdit. Una de les coses que es van inventar els guionistes de la pel·lícula és l’escena en què el nen protagonista castiga els abusadors, per a satisfacció de l’audiència però no del pobre Ende, que la va titllar d’“un gegantesc melodrama comercial, ple de pelfa, plàstic i kitsch”.
