Quan l’impressor i dissenyador gràfic Arnau Estela Esteve va obrir L’Anacrònica fa 10 anys va començar amb una Minerva del 1905. Es tracta d’una màquina d’impressió tipogràfica recuperada del soterrani d’un antic impressor, tan anacrònica com el nom de la impremta que somiava crear. Un espai on la composició amb tipus mòbils, amb què Gutenberg va revolucionar la comunicació escrita al segle XV, es conjugués amb els processos creatius i de disseny més actuals.
El resultat d’aquesta aposta es pot veure en els acabats de centenars de targetes de visita, cartells, etiquetes de vi i, fins i tot, portades d’àlbums musicals com les que artistes com Tarta Relena o John Talabot han imprès en aquest taller de Sant Andreu.
Em cridava molt l’atenció la humanitat de les peces i que cada impressió que fas és diferent, per la quantitat de tinta, per la pressió i pel desgast de la lletra en cada cop”
Tècniques històriques actualitzades
En els seus inicis, L’Anacrònica es va centrar en la tècnica del “letterpress” (impressió tipogràfica), que es diferencia sobretot per la marca que els tipus mòbils (les lletres de plom amb què es componen els textos) deixen en el paper fruit de la pressió que l’impressor exerceix amb la màquina.
Això converteix cada impressió en un objecte tangible amb relleu propi que tradicionalment s’havia caracteritzat per petites imperfeccions que el feien únic, però que cada cop més, en combinació amb tecnologies avançades, s’acosta a la perfecció. Actualment, aquesta tècnica d’impressió es complementa amb d’altres com l’estampació en sec, l’encunyat o la serigrafia en col·laboració amb el també dissenyador Adrià Galicia Anton.
Els processos digitals estan abolint els manuals, però nosaltres prediquem al revés de tot això perquè es treballi el paper amb processos conscients i elaborats”
L’Anacrònica és un dels pocs espais a Barcelona que mantenen vives les tècniques de tipografia tradicional, enmig de l’hegemonia de la impressió digital. Alguns són espais històrics que han passat de generació en generació, com les impremtes Badia (1888) i Baltasar (1861), que mantenen algunes màquines originals tot i que la producció actual se centri en processos d’òfset i digitals.
D’altres, en canvi, són espais de nova creació, com el col·lectiu L’Automàtica o Bunkertype, impulsats per joves dissenyadors i artistes que fa aproximadament una dècada van voler recuperar aquest ofici.
L’últim aniversari a Sant Andreu
La festa dels 10 anys que se celebra aquest dijous, dia 1, a L’Anacrònica serà segurament l’última que tindrà lloc al barri de Sant Andreu en un edifici amb molta història. Abans d’acollir la impremta, el taller havia estat primer una fàbrica d’eines i, més tard, una fusteria de les quals encara es conserven elements originals.
Ara, la propietat del l’edifici (al carrer de Renart, 6) ha decidit no renovar el contracte i l’espai es vendrà per a la construcció immobiliària. Això obliga a aquesta parella d’impressors a buscar un nou espai on seguir treballant amb les seves tipografies però l’elevat preu dels lloguers a Barcelona els aboca a marxar fora de la ciutat.
