Fa 40 anys el metge d’una consulta d’hospital et podia atendre fumant-se un cigarro, i ara sembla impensable. En fa 30, que també era legal fumar en un viatge en avió i 20 que podies fer-ho mentre treballaves a l’oficina. Fa 15 anys, podies fer el cafè i un cigarret sense haver de sortir del bar. Ara, la prohibició de fumar a les terrasses pot ser una volta de rosca més.
Ja se sap que el tabac és dolent per a la salut. Desencadena malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer. I també mata: cada dia moren 26 fumadors o exfumadors a Catalunya. La nova llei que promou el Govern espanyol, un cop més, vol incidir en els hàbits dels ciutadans, en el nostre dia a dia. Una restricció de les llibertats personals en pro de la salut. I tot això en un moment en què la indústria tabaquera busca enganxar nous consumidors amb nous productes.
Un debat amb Carles Rosalén, vocal de l’Associació d’Estanquers de Barcelona; Alfons Lobo, president de l’associació AIRE (Afectats per malalties respiratòries avançades i trasplantament pulmonar); Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona; i Pau Berbel, responsable de Relacions Institucionals i Incidència Política de l’Associació Contra el Càncer Barcelona.
Sea como sea, hay que prohibir, dicen los responsables de salud. No somos ganado pero nos tratan como tales. Si alguien quiere fumar o beber o vivir en una cueva, es decisión suya. Ya está bien de intentar controlarnos.