El conflicte entre el sector de l’educació pública i el govern català fa anys que dura. Per trobar l’origen de tot plegat, cal remuntar-nos, primer, als estira-i-arronses que va generar l’aprovació de la Llei d’educació de Catalunya l’any 2009, i després les retallades posteriors a la crisi que van fer esclatar-ho tot.
L’any 2012, centenars de milers de mestres, professors i personal docent anaven a la vaga i sortien als carrers per protestar contra la manca de recursos i la precarietat laboral. Una imatge que, en els darrers anys, s’ha anat repetint perquè la situació a les escoles, sent realistes, continua sense millorar.
Aules amb 25 o 30 alumnes i grups on cada vegada s’ajunten casos més complexos fan molt difícil a mestres i professors oferir l’atenció que els alumnes necessiten. Però encara és més difícil si, a això, s’hi suma també la manca d’inversió i el dèficit estructural de personal que hi ha a les escoles. I tampoc no ajuda el fet que els nostres professors i professores són dels més mal pagats de tot l’estat.
En definitiva, queda clar que les condicions laborals no estan a l’altura per a uns professionals que, recordem-ho, cuiden cada dia els nostres fills i filles i que són els encarregats d’educar-los perquè tinguin un futur millor.
Un debat amb… Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-STEs; Otilia Dan, portaveu del sindicat Professors de Secundària; Laura Gené, secretària general de CGT Ensenyament; Cristian Marco, responsable de Polítiques Educatives de CCOO; Lorena Martínez, responsable i portaveu d’UGT Educació Pública i Lidón Gasull, directora de l’aFFaC.
