Les últimes dades de les proves PISA ens han deixat un panorama desolador del nivell educatiu a Espanya. Els alumnes d’entre 15 i 16 anys treuen els pitjors resultats històrics d’aquestes proves amb un descens en les tres competències avaluades —ciències, lectura i matemàtiques— que deixa les dades per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l’OCDE.
Catalunya milloraria els resultats respecte al 2022 en les tres competències i se situaria per sobre la mitjana espanyola i dels països de l’OCDE, però els resultats d’aquest any estan afectats per una errada en la mostra d’alumnes i no es poden comparar.
Una dada que també cal tenir en compte és que, per primera vegada, l’informe PISA ha incorporat l’estudi de l’ús de la intel·ligència artificial per a usos educatius. I, a Espanya, els nivells estan per sobre de la mitjana de l’OCDE i de la UE, amb les conseqüències que això pot comportar.
Un programa amb Joan Mateo, catedràtic emèrit de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB; Enric Prats, professor de pedagogia de la UB; Isabel Balaguer, vicepresidenta de l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA); Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org i Lidón Gasull, directora de l’aFFaC.
