Aquest estiu hem polvoritzat tots els rècords de calor. La temperatura mitjana a l’agost a Barcelona ha estat de 27,1 ºC. Una dada que converteix aquest estiu en el més càlid de tota la sèrie climàtica de l’Observatori Fabra. I això no s’atura. Aquest mes hem arrencat amb un nou rècord insòlit, mai vist, al setembre: 35,5 ºC.
Però Ia cosa no va només de rècords. Hi ha una altra dada derivada: les morts per calor a Catalunya s’han triplicat respecte a l’any passat. 1.835 persones han mort pels efectes de la calor i el mes d’agost concentra la majoria de les defuncions.
Les Nacions Unides ja ens ho han deixat clar: l’objectiu de limitar l’escalfament global a un grau i mig ja no és assolible. I l’ONU ens ha llançat un altre avís: El Niño que ha d’arribar serà de gran intensitat i tindrà conseqüències imprevisibles. Aquest setembre ja hem tingut un primer episodi de fortes pluges que van deixar més de 100 litres per metre quadrat en poc més d’una hora en alguns punts de la part alta de la ciutat.
La temperatura no para d’augmentar, les etapes de sequera s’allarguen, les pluges cada cop poden ser més intenses i imprevisibles… en definitiva, els patrons meteorològics s’estan tornant més extrems i davant això cal analitzar com s’estan adaptant les ciutats i plantejar-nos si, realment, Barcelona està preparada davant d’aquesta crisi climàtica.
Un debat amb Javier Martín Vide, director de l’Observatori Fabra i catedràtic de la UB; Daniel Mòdol, arquitecte i fundador de l’estudi Mòdol; Janet Sanz, assessora d’innovació urbana de l’Associació Mundial de les Grans Ciutats Metropolis i Amalia Calderón-Argelich, investigadora de la UOC i l’ICTA-UAB.
