El nombre de persones sense llar a Barcelona ha crescut més d’un 26 % en només un any i s’ha registrat un rècord històric que frega gairebé les dues mil persones vivint al carrer.
El Toni, la Dafne, el Konstantine, la Maria o el José Antonio són algunes de les 69 persones sense llar que vivien a Barcelona i que ens van deixar l’any passat. Cadascuna d’elles amb la seva història al darrere, però unides per un mateix vincle: haver viscut al carrer.
Una vida molt difícil, solitària i aspra, acompanyada d’una realitat trista i crua: viure al carrer escurça la vida, de mitjana, uns 25 anys si ho comparem amb l’esperança de vida de la resta de la població. Així ho indiquen les dades que ens aporta la tasca d’entitats com Arrels Fundació.
Un debat amb Bea Fernández, directora d’Arrels Fundació; David Espinós, coordinador d’Amics del Moviment del Quart Món; Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna i Albert Sales, investigador de l’Institut Metròpoli.
