Allò de “La lletra, amb sang entra” fa anys que va passar a la història. Omplir pàgines i pàgines de quaderns d’exercicis repetitius i memoritzar llistes de contingut per després vomitar-ho tot en un examen és clar que no és la millor manera per preparar ciutadans crítics per a un futur incert.

Per capgirar com un mitjó a aquests mètodes clàssics, Catalunya va ser capdavantera a aplicar una autèntica revolució a les aules. L’educació per projectes i racons va arribar per posar al centre de l’aprenentatge els interessos de l’alumne i treballar interrelacionant matèries.

Però el cert és que els resultats acadèmics no han acompanyat aquest canvi i ara tenim el pitjor nivell de matemàtiques a 6è de primària de tota la història. Paral·lelament a tot això, els qui passen més hores amb els nostres infants cada dia, els mestres, no amaguen que la manca de rumb i de confiança els està cremant com a professionals.

Un debat amb Sandra Entrena, responsable d’Innovació Educativa de l’Escola Virolai; Alex Egea, professor educació a la UB; Dori Huertas, membre de la Plataforma de Famílies per l’Educació de Qualitat; i Andreu Navarra, portaveu del Sindicat de Professors de Secundària (aspepc-sps).

Imatge de l'autor/a