En algun moment de la seva vida, tothom s’ha fet la mateixa pregunta. Després de tota una vida treballant, què faré quan em jubili? S’enceta una etapa nova en què s’obre un ventall ampli de possibilitats, sempre que es disposi, això sí, d’un bon poder adquisitiu i, per tant, d’una bona pensió de jubilació o d’un bon pla d’estalvis.
Tradicionalment, el camí habitual ha estat aquest: treballar per poder estalviar i cotitzar, de manera que, el dia de demà, el sistema públic de pensions em retornés part del meu esforç i pogués gaudir d’una època de més tranquil·litat, amb més temps per a mi, la meva parella, la família i els amics.
Però el que a principis d’aquest segle semblava que estava assegurat, va començar a trontollar amb la crisi del 2008, quan la guardiola de les pensions es va anar buidant de manera vertiginosa. I s’ha vist encara més qüestionat els darrers anys quan la gent que havia treballat tota la vida no ha pogut arribar a final de mes, amb problemes seriosos per omplir la nevera o fer front a les despeses de casa.
Els esforços de les administracions han aconseguit aturar el cop i resoldre, en part, els problemes del sistema de pensions. Però ara afronten un nou repte: la jubilació en massa d’una generació, la del baby boom, que sumada a l’envelliment de la població torna a posar en escac la viabilitat d’aquest sistema.
Un debat amb Conchita Ribera, portaveu de la Marea Pensionista de Catalunya; Òscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT a Catalunya; Ferran Brunet, economista i Mercedes Ayuso, doctora en economia i catedràtica de la UB.
