compartir
La comunitat expat a Barcelona s’ha quadruplicat en els últims 25 anys i, segons dades del padró municipal, l’any 2024 ja representava més del 5 % de la població total. La seva arribada ha vingut acompanyada de canvis per a la ciutat. Aquest serà el tema de debat del Plaça oberta d’aquest divendres, a les 21.30 h. Deixa’ns en els comentaris la teva opinió sobre com han transformat els expats Barcelona.
Una nova realitat social amb dues cares
Un expat o expatriat és una persona amb un cert poder adquisitiu i sovint amb estudis superiors que resideix fora del seu país, generalment de manera temporal i per motius professionals.
La principal diferència amb la majoria del col·lectiu migrant és que els expats no marxen del seu país per necessitat, sinó perquè volen provar de viure en una nova cultura, per la seva projecció laboral o, simplement, perquè poden fer-ho. Tenen llibertat de moviment perquè el seu lloc de naixement així els ho permet i tenen la capacitat econòmica suficient.
Aquest perfil concret cada vegada té més pes a Barcelona i ja s’ha convertit en una nova realitat social que té dues cares. D’una banda, se’ls atribueix la diversificació i internacionalització de la nostra societat i l’alt valor afegit empresarial que aporten, sobretot, al sector tecnològic.
Però, de l’altra, també se’ls culpa, en part, de l’augment dels preus del lloguer i la gentrificació d’algunes zones, la transformació dels teixits comercial i gastronòmic i la pèrdua de la llengua i la identitat cultural de la ciutat.
Plaça oberta, els divendres, a les 21.30 h
Cada divendres, a les 21.30 h, volem trobar resposta als principals reptes que ha d’afrontar Barcelona i als problemes dels seus veïns. Una imatge, una xifra i una pregunta inicial obriran la discussió al plató amb la veu dels protagonistes i l’anàlisi d’experts en la matèria. Condueix el programa el periodista de la casa Bernat Martínez. Al Plaça oberta sentirem totes les opinions per afrontar els debats que Barcelona té pendents de resoldre.
Barcelona va vendre la seva ànima als jocs olímpics del 1992 amb l’objectiu de potenciar el turisme i, conseqüentment, augmentar els ingressos d’uns pocs i oferir feines amb condicions salarials i laborals penoses a molts altres. També, des de fa uns quants anys, s’ha potenciat el sector tecnològic on una de les moltes conseqüències ha sigut l’arribada d’aquesta gent “expats” o immigrants amb pasta (els quals ja no es consideren immigrants pel seu poder adquisitiu i s’ha hagut de trobar una paraula no tan despectiva). Amb tot plegat, turisme i feines del sector tecnològic, Catalunya, i principalment Barcelona, ha apostat gran part de les serves cartes a dos sectors que estan afectant greument a gran part de la societat catalana i principalment als joves, que han de marxar de les ciutats perquè no poden pagar els lloguers ni preus de venda desorbitats (per no parlar que molts d’ells ja ni es plantegen tenir fills). Crec, tenint en compte, tal com planteja Antonio Turiel, el gran repte amb relació a l’energia en els pròxims anys, que Barcelona està apostant les seves cartes en dos sectors que depenen totalment de l’energia (el sector tecnològic i el turisme) i aquesta aposta, en un món de recursos limitats, és un gran perill (sinó que recordin com va afectar la crisi de la Covid-19, on hotelers i restauradors suplicaven perquè clients, que abans s'ignoraven, perquè ja hi havia turistes que gastessin, tornessin a consumir. I com els preus del lloguer i habitatge van caure sobtadament). En fi, que no anem bé és evident: Salut, educació, habitatge, sous, petites i mitjanes empreses, autònoms, transport, no funcionen. Ara bé, quant temps faran veure els polítics que no passa res perquè bancs i grans empresaris i fons d’inversió continuïn enriquint-se a través dels altres, és un misteri.