“Com es pot trencar la bretxa de gènere en la ciència?” És la pregunta del debat ‘Plaça Oberta’ d’aquesta setmana en motiu de la Biennal Ciutat i Ciència.

La ciència avança imparable en camps com, per exemple, la física quàntica. Una teoria formulada a principis del segle XX i que ha fet possible avenços com els ordinadors o internet. Però mentre la recerca s’expandeix com mai en múltiples camps, el que no avança al mateix ritme és la igualtat de gènere.

Aquesta setmana, al ‘Plaça oberta’, fem una edició especial amb motiu de la Biennal Ciutat i Ciència, que fins diumenge omple de xerrades Barcelona per apropar una teoria, la de la física quàntica, que a la majoria de nosaltres ens sembla com a mínim llunyana i abstracta.

Però no parlarem del què, de fet us convidem a assistir a la vuitantena d’actes programats per la biennal, sinó del qui. De les dones que fan ciència i recerca. Un camp en què les desigualtats entre homes i dones marquen la carrera de les qui s’hi dediquen: elles cobren menys, els costa arribar a posicions de poder i tradicionalment han estat mancades de referents.

Sònia Estradé, catedràtica de física i doctora en nanociències, professora de la UB; Núria Castell, doctora en enginyeria informàtica i exdegana de la Facultat d’Informàtica de la UPC; María Josefa Yzuel, catedràtica emèrita de física a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzada en òptica; i Núria Salan, doctora en ciència dels materials i sotsdirectora de la UPC a Terrassa.