Patir soledat no és només estar sol. És aquell sentiment negatiu que una persona té quan les seves relacions socials no són les que desitja. Pot aparèixer fins i tot en persones que, aparentment, no estan soles, amb relacions familiars o d’amistat, però que no reben allò que esperen o necessiten dels altres.
Explicar que un se sent sol és difícil perquè la soledat és un tema tabú en la nostra societat. I, en molts casos, l’estigma social que plana sobre les persones que se senten soles fa que tinguin por o vergonya de reconèixer el seu problema i, fins i tot, que arribin a sentir-se culpables i optin per aïllar-se encara més.
Per aquest motiu, les entitats que treballen per contrarestar la soledat no desitjada asseguren que el més important és posar punt final a aquest estigma i que es parli obertament sobre el tema, perquè la gent entengui que sentir-se sol no és una feblesa o un fracàs personal, sinó un problema comú que pot afectar a tothom.
Un debat amb Montserrat Celdrán, doctora en psicologia i professora agregada de la UB; Javier Vázquez, psicòleg general sanitari, expert en depressió i conducta addictiva; Júlia Ariño, responsable de Barcelona de la Joventut Comunista de Catalunya i Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Persones Grans de Catalunya.
