En ple barri del Guinardó, un pis de 80 metres quadrats ha esdevingut un exemple paradigmàtic de com l’arquitectura contemporània pot adaptar antigues estructures a les necessitats del segle XXI. L’habitatge, reformat completament el 2023, ha viscut una metamorfosi radical que no només ha canviat la seva distribució física, sinó que ha permès als seus ocupants reescriure la relació emocional amb la llar.
Un gir de 180 graus
La intervenció, liderada per l’Aureli Mora i Omar Ornaque ha consistit a eliminar l’antiga compartimentació rígida, típica de l’època de construcció de l’edifici, per donar pas a espais diàfans i polivalents. Segons explica l’arquitecte, el repte principal va ser convertir un distribuïdor atapeït de portes en un “espai central” funcional que pogués servir tant d’estudi com de zona de joc o biblioteca, gràcies a l’ús estratègic de mobiliari a mida i una cornisa que unifica l’espai visualment.
Un dels aspectes més innovadors ha estat el tractament de la cuina. Lluny del concepte de cuina totalment oberta i plana, els arquitectes han optat per un disseny “semi-obert”. Mitjançant un moble transformable de 7 metres de longitud, han aconseguit crear una separació que ofereix privacitat en les tasques domèstiques sense perdre la connexió visual amb la resta de la casa.
El color i els materials com a eina constructiva
L’estudi ha reivindicat materials tradicionals com el granet, sovint considerat ordinari, utilitzant-lo en rajoles de terratzo elaborades manualment a Mallorca. La paleta cromàtica, dominada per tons terrosos i pastel, no s’ha triat per decoració, sinó com un recurs arquitectònic per definir atmosferes i guiar el flux de l’habitatge. La fusta d’hiroko a la zona de la cuina marca, al seu torn, la transició cap a una zona més tranquil·la i íntima.
Entre el passat i el futur
Per a el Ramon, qui va créixer en aquest mateix pis, la reforma ha tingut un efecte alliberador. Per a ell, la nova distribució permet viure la casa com un espai nou, allunyat de la nostàlgia que li provoquen els pisos antics de l’edifici on encara es conserven les estructures originals.
Aquesta visió pràctica es complementa amb la filosofia dels arquitectes, que a través de projectes com Arquitectura Catalana —una eina digital que documenta més de 5.500 edificis— busquen acostar el patrimoni al ciutadà. Amb el llançament d’una nova aplicació de geolocalització, l’estudi pretén convertir el carrer en un museu a l’aire lliure accessible per a tothom.
En definitiva, aquest projecte al carrer Segle XX no és només una reforma d’habitatge, sinó una reflexió sobre la manera com habitem els espais en un moment de canvi en els paradigmes familiars, on la flexibilitat i la funcionalitat prevalen sobre la jerarquia tradicional de les habitacions.
Aquest és el 5è capítol del Parets Mestres és una sèrie de 8 reportatges que explora l’arquitectura residencial contemporània a Barcelona i la seva àrea metropolitana. A través d’habitatges recents cases, pisos i projectes col·lectius mostra com han evolucionat les formes de viure i els reptes actuals de l’habitatge urbà.
