En una parcel·la singular del barri del Coll, a tocar del Parc Güell de Barcelona, s’alça des de l’any 2021 la Casa Collumpio. Una construcció que ha captat l’atenció tant de veïns com d’experts en arquitectura.
Un projecte basat en l’essencial
Els propietaris, dos arquitectes (Marc Subirana i Laia Gelonch) que van decidir aixecar l’habitatge en una parcel·la petita de 6,5 per 6,5 metres, van optar per una estratègia d’optimització màxima de l’espai. Segons explica el Marc, la filosofia de la casa rau en la creació d’una gran caixa que redueix els elements superflus per centrar-se en el que és indispensable.
La distribució interna és, en bona part, una planta lliure on els mobles i un nucli central, que conté banys i espais d’emmagatzematge, defineixen les estances. Aquesta configuració permet que la casa sigui plenament transformable i adaptativa segons les necessitats de cada moment.
Innovació constructiva i disseny
La casa destaca per l’ús de materials industrials combinats amb elements que hi aporten calidesa:
- Estructura metàl·lica: pintada d’un color groc vibrant, no només hi aporta una estètica optimista, inspirada en referents internacionals com la casa de Richard Rogers, sinó que permet una construcció precisa i sistematitzada.
- Forjats mixtos: l’ús de la fusta i l’acer va permetre una instal·lació ràpida i proporciona una textura natural que contrasta amb el caràcter industrial de l’obra.
- Llum natural: un dels punts forts del disseny és l’aprofitament del volum. Gràcies a una ordenança urbanística que exigeix alçàries de 3,5 metres a les plantes baixes, la casa gaudeix d’una sensació d’amplitud inusual.
Un element clau és el gran finestral que, unit a la ubicació privilegiada, difumina el límit entre l’interior i el bosc exterior, cosa que fa que els propietaris se sentin “constantment en contacte amb la natura”.
Una casa de portes obertes
Tot i ser un habitatge privat, la Casa Collumpio ha transcendit l’àmbit personal. Després de participar en el festival 48h Open House i rebre la visita de centenars de persones, la casa ha adquirit una rellevància pública. Els propietaris admeten que, si bé va ser una experiència intensa, estan satisfets que el seu projecte hagi servit d’inspiració i hagi obtingut reconeixement professional.
Pel que fa al futur, el Marc reflexiona sobre el projecte com un prototip o un estudi inicial de la seva carrera. “De moment, aquesta és la nostra casa ideal”, afirma, i destaca com la flexibilitat de l’espai i el contacte amb la llum han marcat un abans i un després en la seva manera de viure. Amb aquest disseny es demostra com l’arquitectura, quan es basa en l’austeritat i l’enginy, pot transformar un espai reduït en un autèntic refugi contemporani.
