Objectiu Sagrada Família: Un instrument colossal [capítol 3]

Antoni Gaudí va concebre la Sagrada Família no només com un edifici, sinó com un instrument musical de magnituds colossals. La seva visió preveia dotar el temple de gairebé 300 campanes que s’havien de propagar per tota la ciutat, aconseguint que el so arribés almenys a 3 km de distància. A diferència de les catedrals històriques, que solen tenir un campanar, la Basílica n’allotja 12, tants com apòstols.

L’acústica del geni

Gaudí va destinar sons diferents a cadascuna de les quatre façanes: campanes en forma d’hiperboloide a la façana del Naixement; campanes anulars a la Torre de la Mare de Déu per obtenir un timbre molt net; llengüeteria d’orgue a la Passió; i campanes litúrgiques tradicionals a la Façana de la Glòria.
Totes aquestes 300 campanes podrien ser interpretades per l’organista des d’un únic punt, controlant tant els registres interiors com els exteriors.

Per resoldre el problema de pes de les 84 notes greus que necessitava, Gaudí va inventar un nou tipus d’element: la campana tubular. Actualment, però, el Gran Carilló de la Sagrada Família és un projecte de futur, ja que ara mateix no hi ha ni una sola campana instal·lada. El que se sent a l’exterior és una gravació tan ben enregistrada que costa molt de distingir que no són campanes autèntiques.

A l’interior, Gaudí també va dissenyar l’acústica al voltant del cant, que considerava la manifestació musical més important. Per això, va elevar a 15 metres les cantories (tribunes per als cors), buscant una “dutxa de so” i “les veus llunyanes del romanticisme”.
Es va demostrar que aquesta arquitectura elimina la necessitat de megafonia, tal com es va comprovar el 2010 quan el papa Benet XVI va dedicar la Basílica.

Les entrades, la base del finançament

La continuïtat de les obres es deu a l’èxit de visitants que atreu el geni atemporal de Gaudí. La Sagrada Família és el monument més visitat d’Espanya. L’any passat, dels prop de 134 milions d’euros recaptats, gairebé el 97% provenien de les aportacions dels visitants.
Cal destacar que el temple no rep subvencions.

El perfil majoritari dels visitants és el d’una dona nord-americana d’entre 46 i 60 anys. L’accés més econòmic al temple té un cost de 26 € per persona. Tot i l’afluència (unes 15.000 visites diàries), hi ha un sostre imposat per la Generalitat per evitar la saturació a les instal·lacions.

La finalització completa de l’obra arribarà quan s’instal·lin tots els elements d’embelliment, incloses les campanes. Un cop acabades les torres, el pròxim gran repte serà la construcció de la Façana de la Glòria, que serà la més majestuosa, i s’espera que estigui feta en uns 10 anys.