Objectiu Sagrada Família: un geni, mil mans [capítol 7]

La construcció de la Sagrada Família és el relat d’una obra coral on el geni d’Antoni Gaudí s’ha materialitzat a través de milers de mans d’artesans, escultors i famílies devotes. Com afirmava el mateix Gaudí, el futur del temple depenia de la creativitat dels millors artistes per enriquir-lo i expressar cada moment històric.

L’artesania que dona forma al ferro, el vidre i la pedra

El temple és una simfonia de materials on cada ofici té un paper fonamental. Enric Pla Montferrer, mestre forjador d’Alpens, n’és un exemple clar; després d’anys de trajectòria, va assumir el repte de restaurar mobles originals de Gaudí fets pels germans Badia i cremats durant la Guerra Civil.
A més de la restauració, ha creat elements clau com les reixes de les finestres inferiors i els estels de la torre de la Mare de Déu, combinant tècniques tradicionals amb el tall per làser.

En l’àmbit de la llum, el taller Vitralls Bonet a l’Hospitalet ha estat l’encarregat de traduir les aquarel·les de Joan Vila i del Clos en milers de peces de vidre. Aquesta feina va requerir una gamma de colors excepcional, arribant a superposar capes de vidre per aconseguir tonalitats impossibles de trobar en el mercat convencional.

La pedra, l’element predominant, ha passat per les mans de nissagues com els Barbany. Des de la seva pedrera a Llinars del Vallès, han evolucionat cap a la modernització amb l’ús de robots, tot i mantenir l’essència del picapedrer per als acabats que la màquina no pot realitzar. Ells han treballat amb materials d’arreu del món, com el marbre de Tassos o l’ònix de Mèxic i l’Iran per a la torre de Jesucrist.

Ceràmica, bronze i el llegat dels escultors

La ceràmica té un pes visual enorme, especialment a la creu que coronarà la torre de Jesucrist, recoberta per 15.000 peces blanques creades pel taller de la família Cumella a Granollers.

Aquesta col·laboració també inclou el mural ceràmic més gran fet des de Babilònia per al revestiment interior de la mateixa torre. D’altra banda, la foneria artística Gimfer de Reus ha emprat la tècnica mil·lenària de la cera perduda per crear la corona de bronze de la Sagristia.

Pel que fa a l’escultura, el temple ha estat un punt de trobada de grans noms:

• Etsuro Soto’o: L’escultor japonès que, fascinat pel temple, ha creat més de 500 escultures, incloent els àngels músics i les portes de la façana del Naixement.
• Josep Maria Subirachs: Protagonista de la façana de la Passió, on va tallar un centenar de figures treballant directament sobre la bastida.
• Xavier Medina Campeny: Autor de les quatre figures del tetramorf (el lleó, el bou, l’àliga i l’home) que coronen les torres dels evangelistes.
• Montserrat Garcia Rius, Núria Tortras, Mercè Riba, Teresa Riba i Béatrice Bizot: escultores que han deixat la seva empremta en l’absis i la capella de l’Assumpta.

La memòria i la devoció d’una ciutat

La Sagrada Família no sota només de l’esforç tècnic, sinó de la memòria col·lectiva. El Centre de Documentació guarda tresors com fotografies de 1898 i les guardioles amb què els nens del barri recollien diners per al temple. Figures com Josep Maria Bocabella, l’impulsor original, i la seva descendent Laia Vinaixa, han mantingut viva aquesta flama a través de publicacions com la revista Temple.

Destaca especialment la família Bonet. Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, va salvar les maquetes de l’obrador el 1936. El seu fill, el rector Lluís Bonet i Armengol, va viure al temple durant 25 anys i va ser l’impulsor de la causa de beatificació de l’arquitecte, a qui considera un “home de Déu”.

A mesura que la construcció s’apropa al seu final, els artesans senten un orgull grandiós per haver contribuït a fer realitat la idea de Gaudí, una obra que, segons ells, hauria de continuar per mantenir vius aquests oficis tan arrelats a la nostra terra.