Objectiu Sagrada Família: arribant a la glòria [capítol 4]

La façana de la Glòria representa el repte constructiu i artístic més important de la Sagrada Família per als propers anys. Segons el projecte original d’Antoni Gaudí, aquesta serà la façana principal i la més majestuosa de totes, situada al carrer Mallorca. El seu significat espiritual és profund: simbolitza el camí de l’home cap a la glòria eterna.

Arquitectura i simbolisme de la Glòria

Setze llanternes amb forma d’hiperboloide, una geometria innovadora que Gaudí va incorporar per permetre el pas de la llum del migdia, expressen la joia de la vida eterna.

La façana inclourà un nàrtax o pòrtic monumental que arribarà fins a la meitat del carrer Mallorca. Tot i que la construcció vertical dels quatre campanars podria estar enllestida en uns 10 anys, el repte majúscul és la decoració escultòrica. S’hi representaran tres estats de l’existència:

• L’infern: Situat sota terra, es visualitzarà a través de claraboies. A diferència de l’infern de Dante, Gaudí no hi posa noms propis, sinó figures que expressen angoixa i deshumanització.
• El purgatori: Un espai de transició on les figures s’eleven cap al cel amb certa resistència.
• El cel: Ocuparà l’espai més ampli a la part superior, amb figures de la Mare de Déu, els sants i àngels en un estat festiu i musical.

Actualment, hi ha un concurs en marxa per escollir els artistes que realitzaran les més de cent escultures d’aquesta façana, amb candidats de renom com Javier Marín, Cristina Iglesias i Miquel Barceló.

La pedra: l’ànima del temple

La construcció requereix una quantitat ingent de material, estimada en uns 150.000 metres cúbics de pedra (uns 345 milions de quilos).

• La pedra de Montjuïc: Originalment, Gaudí va utilitzar aquesta pedra per la seva proximitat, durabilitat i la seva extraordinària variabilitat cromàtica (beix, ocre, verdós, vermellós), que crea un efecte de “pixelat” homogeni des de la distància. Tanmateix, les pedreres de Montjuïc es van tancar l’any 1957.
• Alternatives i logística: Per suplir la falta de pedra local, s’ha hagut de buscar materials similars arreu d’Europa (com Escòcia) i fins i tot al Brasil o l’Iran. Des de fa 10 anys, la Sagrada Família disposa d’un centre logístic a les Borges Blanques on s’emmagatzema l’estoc per garantir el ritme de l’obra.
• Acabat manual: Malgrat l’ús de tecnologia de tall moderna, la “pell” exterior de la basílica sempre rep un acabat final per part d’un picapedrer per mantenir l’esperit del treball manual de Gaudí.

Les portes monumentals

Encara que la façana està en construcció, les seves portes de bronze ja estan instal·lades. Són obra de Josep Maria Subirachs, qui les va realitzar mitjançant la tècnica de la cera perduda. La porta central conté l’oració del Parenostre en català, amb la frase “el nostre pa de cada dia doneu-nos-el avui” traduïda a 50 llengües diferents.

Per la seva banda, l’escultor japonès Etsuro Sotoo va realitzar les portes de la façana del Naixement, inspirant-se directament en la natura amb figures d’heura (símbol d’obediència), cargols (paciència) i petits insectes per captivar els nens.

El llegat i la visió de Gaudí

Gaudí va dedicar els últims anys de la seva vida exclusivament al temple, arribant a viure-hi en una petita cambra. Va ser conscient que ell no veuria l’obra acabada i va deixar maquetes i fotografies per als seus successors.

La seva metodologia era altament innovadora i arriscada; sovint es deia que l’estructura no aguantaria, però ell confiava plenament en la seva geometria.

L’objectiu final de Gaudí, segons les fonts, no era només construir un edifici, sinó que les persones poguessin recuperar la capacitat de la sorpresa i trobar un sentit a la vida a través de l’art i la fe.