La Sagrada Família s’encamina cap a la finalització de la seva estructura arquitectònica, però encara ha de resoldre el que es considera el seu proper gran repte: la façana de la Glòria i la gran escalinata d’accés. Aquest projecte, previst per Antoni Gaudí com l’entrada principal al temple, planteja un conflicte urbanístic de grans proporcions que implica la basílica, l’Ajuntament de Barcelona i els veïns de l’Eixample.
El projecte original i la visió de Gaudí
L’accés principal dissenyat per Gaudí no es limita al solar actual del temple. L’arquitecte va preveure una gran escalinata que travessaria el carrer de Mallorca mitjançant un pont o plaça elevada, situant l’entrada en una posició elevada, similar al podi d’un temple grec. Aquesta estructura inclouria elements simbòlics monumentals de 25 metres d’alçada dedicats a l’aigua i al foc, imitant els rius de l’Edèn.
Tot i que els primers plànols de 1885 situaven l’accés dins de l’illa del temple, l’ambició de Gaudí va créixer amb el temps. Dibuixos de 1906 i 1916, signats per ell mateix, mostren la intenció d’ocupar part de l’illa del davant per garantir les millors perspectives de la basílica.
Un conflicte històric i legal
La polèmica per l’afectació dels habitatges veïns no és nova. Durant dècades, la Sagrada Família va operar sota una mena de silenci administratiu, construint sense una llicència d’obres formal que no es va regularitzar fins a l’estiu de 2019, després de 133 anys d’obres.
El conflicte va esclatar amb força l’any 1974, quan l’empresa Núñez i Navarro va obtenir permís per aixecar un edifici d’onze plantes al carrer de Mallorca, 410, a només 20 metres del temple. Malgrat les queixes de la Junta Constructora, que invocava els plànols de Gaudí, l’Ajuntament d’aleshores va permetre la construcció argumentant que els projectes del temple eren d’“impossible realització” i no idonis per al moment.
Avui dia, l’aplicació del Pla General Metropolità de 1976 encara manté la reserva de sòl per a una zona verda davant del temple, el que genera una gran incertesa sobre el futur de centenars d’habitatges.
![Objectiu Sagrada Família: L'escalinata, l'últim gran repte [capítol 8] | Antoni Gaudí, patrimoni arquitectònic, patrimoni cultural, queixes veïnals, Sagrada Família](https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2026/02/facana-mallorca-sagrada-familia-1024x576.jpg)
Els veïns i les negociacions actuals
Actualment, la situació es divideix entre la negociació institucional i la resistència veïnal. S’estima que l’afectació podria arribar a uns 440 habitatges i prop de 800 persones, tot i que històricament s’havia parlat de xifres superiors. Les posicions són clares:
- La Junta Constructora: Defensa que el projecte de Gaudí és innegociable i que, com a “hereus” de l’arquitecte, han de completar la seva visió.
- Els veïns afectats: Es divideixen entre els que mantenen el lema “ells a casa seva i nosaltres a casa nostra” i els que estarien disposats a un reallotjament si és a cost zero i dins del mateix barri.
- L’Ajuntament: Intenta mediar per buscar una solució que equilibri l’interès públic i els drets dels veïns, defensant que la solució urbanística no pot ignorar el problema de l’habitatge.
L’any 2019, el temple va fer un pas estratègic comprant el solar de l’antiga “Illa de les Aigües” (Mallorca, 424), on es podrien construir pisos per reallotjar els veïns afectats.
S’esgota el temps
Amb la gran grua de la torre de Jesucrist a punt de girar-se cap al carrer de Mallorca, el temps per a una solució s’esgota. La construcció de l’escalinata ja no és una utopia a llarg termini, sinó un repte que s’ha d’abordar en els propers 10 o 11 anys.
L’èxit d’aquest últim gran repte dependrà de la capacitat de diàleg entre la basílica i una ciutat que ha vist créixer el temple durant més d’un segle entre l’admiració i la controvèrsia.
